Pensions de jubilació

Fa pocs dies vàrem poder llegir a la premsa que la branca de jubilació de la CASS segueix en superàvit. I pel que sembla, els resultats són força positius. Els ingressos van representar al voltant de 188,5 milions, mentre que les despeses es van mantenir en uns 154 milions. Parlem d’un resultat positiu d’uns 34,5 milions. Aquest fet d’obtenir resultats positius es va repetint any rere any, en contra de totes les previsions. Sobretot les realitzades per tots els estudis actuarials fets per l’entitat, que no han aconseguit encertar en cap dels informes elaborats durant els últims més de 12 anys. Això no deixa de ser molt preocupant, sobretot perquè al darrere d’aquests informes es volen proposar mesures molt dures per als ciutadans sense una necessitat real. Per tant, podem pensar que no existeix una urgència necessària que justifiqui adoptar mesures tan contundents. El que sobta, i molt, és alhora veure que a la branca general sí que hi ha un dèficit important, però no s’actua amb la contundència o necessitat que caldria. Les dades de què ha informat la CASS indiquen que s’ha assolit un dèficit en els comptes de la branca general de 25,9 milions d’euros. En aquest cas penso que ens trobem amb la necessitat de fer una valoració de si aquest cost aporta la qualitat assistencial desitjada i millora la salut de la nostra població. Molts entenem la sanitat com una inversió i no com una despesa, però això no evita la necessitat de fer seguiment per saber l’efecte que té aquest cost sobre la curació de les diferents malalties i l’atenció sanitària oferta. No vull entrar a discutir sobre l’eficàcia de la via preferent, tot al contrari, el que opino és que potser ha arribat el moment de fer una avaluació del model per potenciar allò que es consideri positiu i corregir tot allò que dificulti, multipliqui actes mèdics o empitjori l’atenció sanitària o bé que no ofereixi el valor desitjat en el moment que es va implantar aquest model. És evident que l’envelliment de la població i l’augment de la fragilitat provoquen un augment dels costos dels recursos sanitaris, com també l’augment de la població que ha patit el nostre país en tan poc temps. Per aquest fet hem de ser capaços de fer les millores necessàries per mantenir una sanitat de qualitat sense perdre de vista la sostenibilitat del sistema.