Els errors de Putin

La gran majoria dels comentaristes coincideixen a informar sobre la causa dels diferents i greus errors comesos per Putin durant els últims anys. Consideren que el seu tarannà ha anat evolucionant, des que va aconseguir per primera vegada el poder suprem. Si bé, en un principi, semblava obert a la modernitat, als principis democràtics i a la contradicció, al llarg dels seus successius mandats la seva forma inicial de governar s’ha vist substituïda per una voluntat ferotge de rebuig d’aquesta pauta i per la promoció de valors conservadors, emanant del que ell mateix qualifica de la “Rússia eterna”. D’aquí davalla, entre altres, el seu apropament, cada dia més estret, a l’Església ortodoxa, que no s’amaga de cultivar el dogma de la gran Rússia, amb el que això comporta de retorn històric. Aquest retrocés es veu agreujat per la manca de diversitat intel·lectual i política de l’entorn d’aquest dirigent. En efecte, ha anat eliminant entre els seus companys de viatge aquells que tenien una veu dissonant i que li haurien certament facilitat tenir una percepció més objectiva de la realitat del seu país i la dels seus veïns més propers. Així s’explica, en part, l’agressió contra Ucraïna, que, segons ell, havia de ser vençuda després d’una breu operació especial de poques setmanes. Ara bé, el que s’havia amagat al tsar del segle XXI, per part dels seus consellers, actuant per interès o per temor, era el sentiment nacional dels agredits, que els dona la força de resistir a aquesta injustícia flagrant, tot i el cost humà que això representa.

I si ens referim al recent atemptat dut a terme per Daesh, arribem a la mateixa conclusió. Tot i els advertiments del govern americà, cap responsable de l’administració russa ha tingut la valentia de fer veure a l’omnipotent president que s’havia d’extremar la vigilància, en relació amb un atac terrorista que, per cert, no té cap relació amb Ucraïna, però sí amb els moviments islamistes que sacsegen algunes antigues repúbliques socialistes. Aquesta manca de coratge del seu entorn, que no gosa portar-li la contrària inclús en temes d’estat, només tindrà com a efecte un esfondrament d’aquest règim, tal com va passar als anys noranta.