Anar fent l’estruç

En els darrers anys, s’ha vist la reacció contra els canvis de valors impulsats per moviments socials i polítiques progressistes. Aquesta resistència no només fa difícil avançar cap a una societat més justa i equitativa, sinó que també impedeix abordar una crisi que amenaça la supervivència mateixa del nostre planeta: l’emergència climàtica. La crisi climàtica requereix canvis profunds en la producció i el consum cap a la sostenibilitat. No obstant això, aquesta transició és rebutjada per molts, els quals l’associen amb el domini d’elits cosmopolites que semblen insensibles als seus interessos i formes de vida. Això és un error greu, ja que la sostenibilitat no només és una qüestió de protegir el medi ambient, sinó també de garantir un futur habitable per a tothom, sense importar la seva posició social. A més, s’ha de reconèixer la influència de la manipulació basada en la desinformació. La tendència humana a acceptar informació que reforça les pròpies opinions preexistents és explotada per interessos particulars, que difonen narratives que minimitzen la gravetat de la crisi climàtica o en neguen l’existència. Aquesta desinformació crea confusió i impedeix la presa de mesures decisives per part de la societat i els governs. A Andorra, mentre s’observa un creixement especulatiu força descontrolat, sembla que hi ha una manca de prioritat en l’adopció de mesures efectives per fer front a l’emergència climàtica i ambiental. Aquesta situació és preocupant i demana accions immediates i contundents. És hora de posar fi a la passivitat, i acabar amb la conducta de voler ignorar deliberadament aquesta situació problemàtica i perillosa, tancant els ulls davant del perill. Cal que la ciutadania exigeixi als governants la implementació de polítiques que promoguin la sostenibilitat en tots els sectors de la societat. Mentrestant, és crucial combatre la desinformació i educar la població sobre la urgència de la crisi climàtica. Les campanyes d’informació i conscienciació poden ajudar a contrarestar els missatges enganyosos i motivar l’acció col·lectiva. En definitiva, el temps per a la inacció ja ha passat. Cal prioritzar la sostenibilitat i prendre mesures decisives per protegir el nostre país per a les futures generacions. Si no actuem ara, les conseqüències de la nostra inacció seran irreversibles.