Inici i estrena (I)

Estem –i estarem– temps dedicats a la relació d’Andorra amb Europa. Ja fa anys. És casa nostra, no n’hi ha d’altra. Casa que, tal com van les coses, s’està refundant amb l’ampliació, amb l’objectiu de garantir la seva seguretat i estabilitat, i amb reformes en les seves institucions fundacionals i en la seva presa de decisions. Però, ja ho sabeu, Europa camina i es forja, com sempre, a través de les seves crisis i d’aquell fi equilibri entre ampliació i aprofundiment. Aquest és el destí i venim d’aquí.

Ja la Memòria sobre la reforma institucional del 1978 hi dedicà un capítol i una desena de pàgines en parlar de la representació internacional d’Andorra per defensar els seus interessos. A l’inici de la “reformeta”, Òscar Ribas en el discurs d’orientació política del 1983 ja afirmà “que és necessari que Andorra s’integri de ple en el món internacional mantenint la seva personalitat, salvaguardant la seva llibertat i vetllant per la seva sobirania. Les alternatives que aquesta situació presenta són l’adhesió de ple dret a la Comunitat Europea, l’associació i la conclusió d’un tractat de lliure intercanvi. Cal, per tant, analitzar les diferents opcions davant les quals Andorra es troba en relació amb la CEE...”. Tot obert. D’aquí la seva petició als coprínceps de negociar amb la CEE.

França –d’Espanya en parlaré un altre dia– incloïa la qüestió d’Andorra en la negociació del tractat d’adhesió d’Espanya i, per tant, no calia cap relació directa entre Andorra i la CEE. Josep Pintat, que succeí Òscar Ribas el maig de 1984, refusà també la pretensió francesa en el seu discurs-programa de juny de 1984. Durant aquell estiu el delegat de la Mitra, Nemesi Marquès, s’entrevistà amb Gaston Thorn, president de la Comissió, i al desembre ho va fer el cap de Govern. La Comissió es va posar a treballar per mantenir negociacions directes i un acord específic entre Andorra i la CEE. Discussió, però, si acord unilateral de la CEE o conveni negociat. Consell General i Govern, l’abril de 1985, s’oposaren a la via unilateral. El Copríncep francès, l’estiu de 1985, acceptà, per carta al Govern i al Copríncep episcopal, la negociació directa entre Andorra i la CEE. Som-hi tots i... nous entrebancs.