Pèrdues

Dimarts serà Sant Jordi i, a Barcelona, com sempre, ho serà una mica més tot i que enguany, a Barcelona, serà una mica menys Sant Jordi que mai. I ho serà perquè el llençol que toca perdre aquesta bugada és que les paradetes seran de pagament, una empenteta més per allunyar la festa de la seva dimensió popular i acostar-la al que alguns desitgen que sigui, una fira comercial més, un aparador, una campanya de màrqueting. I sí, Sant Jordi és una festa com a mínim tan comercial com cultural i popular, però fins no fa gaire la cosa estava més equilibrada. D’ençà que hem acceptat que la festa s’assembli cada cop més al dia del llibre que tindria al cap un director comercial del Corte Inglés, les perversions s’han anat amuntegant una sobre l’altra al damunt d’una festa que resisteix prou bé perquè la base és molt i molt bona, però que, si ens aturéssim una estona a mirar-nos-la una mica, és cada any una mica més lletjota. Però tant hi fa. Perquè, de fet, no ens la mirem, simplement l’acceptem, fem passar bou per bèstia grossa, llibre: check; rosa: check; i tal dia farà un any.

El cas és que si fos un furt aïllat, rai, mira, ja passaríem, però no, Sant Jordi és una de les tantes coses que eren nostres, ens les han pres, i ara ens les venen. Coses que, ras i curt, han passat de la comunitat al mercat, han mutat de bé comú a bé de consum. Com els carrers. Com moltes places. I així, per exemple, quan a les ciutats anem guanyant a poc a poc espai als cotxes, a l’instant el perdem en favor d’algú que se n’apropia per vendre’ns coses. I acceptem centre comercial com a plaça i galeria comercial o juxtaposició de terrasses com a carrer com qui accepta tigre com a animal de companyia. I ho donem per bo. Com si fos natural. Ves que hi farem. I quin mal fa? No volent veure que perdem espai públic i que això té conseqüències. Per a la convivència, per exemple. Per al nostre poder adquisitiu, també. Els de projecte vida ho expliquen molt bé: poseu-vos a la pell d’un alcohòlic i penseu en quantes vegades sou incitats a beure, en quantes ocasions és socialment més guai beure que no fer-ho. I apliquem-ho ara al món del consum. A la cervesa, a les olivetes, al souvenir, a la samarreta i a totes les ofertes que han ocupat aquell espai lliure que abans teníem. I quin mal fa? Ves que hi farem...