Bicameralitat unicameral
Andorra destaca per la forma única que ha adoptat en el seu sistema institucional. Malgrat que es pensi en el Coprincipat, també el sistema parlamentari, complementat pel sistema electoral, configuren una conjunció curiosa. Com bé se sap, el sistema electoral consta de dues circumscripcions. En general, la separació de la representació de la sobirania nacional i la territorial se sol mostrar en estats amb tradicions federals. És cert que totes dues representacions solen estar separades en dues cambres amb atribucions diverses i ben definides. Alemanya, Espanya o els Estats Units compten amb senats que tenen aquesta atribució territorial. Tot i això, Andorra ha optat històricament per una única cambra on ambdues atribucions hi són presents.
La defensa d’aquesta forma no només s’ha de fixar des d’un vessant basat en la tradició, sinó també des de la practicitat. Se sol associar la figura de la parròquia a la d’un municipi, però les atribucions dels comuns són superiors a les que té un municipi. Això fa que Andorra s’apropi molt més al que defineix un estat descentralitzat i dota de sentit el nostre sistema parlamentari.
Malgrat això, donades les dimensions del país, comptar amb dues cambres suposaria una sèrie d’inconvenients, com podrien ser sobrecostos per al contribuent, dificultat pel procés de tràmits legislatius o configuració de majories diverses, d’entre molts altres i, per deure als ciutadans, el procés legislatiu hauria de ser àgil i efectiu. Alhora, la fiscalització es fa més senzilla com menys centralitzat està el poder i més petit és l’Estat.
La defensa d’aquest sistema no hauria d’estar exempta de propostes de reforma. De fet, la Constitució preveu un topall de consellers diferent del nombre de consellers actuals. Malgrat això, l’essència del sistema, entenent-ho com el llegat històric o la tradició política i, al mateix temps, la simplificació de la tasca parlamentària, crec que hauria de mantenir-se invariable, sempre atorgant un marge de reforma si així és convenient. Sent així, considero que hem de mantenir el sistema unicameral que ens permet dur a terme les dues funcions, ja no per tradició sinó per confiança.