Obligats al decreixement
Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat tres casos relacionats amb el canvi climàtic. És la primera vegada que aquest tribunal, entenent que s’han contravingut alguns articles del Conveni Europeu de Drets Humans, es pronuncia sobre la passivitat de les autoritats estatals en el tema de l’escalfament global. Un grup de dones suïsses jubilades han demandat el seu govern per inacció davant el canvi climàtic i per incompliment dels objectius de reducció d’emissions d’efecte hivernacle. El TEDH, per unanimitat, ha condemnat Suïssa per violació de l’article 8 de la convenció que protegeix el dret a la vida privada i familiar i per incompliment de l’article 6, que consagra el dret a un procés judicial just. El resultat no ha estat igual per al grup de sis joves portuguesos que han denunciat una trentena de governs per no actuar davant la crisi climàtica; entre aquests països, a més dels 27 membres de la UE, figuren Rússia, Suïssa, el Regne Unit i Turquia. Tampoc ha prosperat una tercera demanda, presentada per l’alcalde d’un municipi de la regió de Nord-Pas-de-Calais, contra l’executiu francès per mesures insuficients per prevenir l’escalfament global.
Malgrat que les victòries de la ciutadania en els tribunals no s’han traduït en canvis per reduir les emissions, són una eina de pressió política que obliga els governs a actuar. La primera victòria s’havia aconseguit el 2015 a Holanda, quan els tribunals van obligar el Govern a reduir les emissions per al 2020, el que es va aconseguir per la reducció del preu del gas, sense dur a terme cap reforma. A França, el tribunal administratiu de París va dictaminar contra l’Estat per incomplir els compromisos climàtics, l’any 2021. Dos anys més tard, el Tribunal d’Apel·lació belga condemnava l’Estat a respectar l’objectiu de reducció d’emissions.
Aquestes sentències que posen en el punt de mira el clima, malgrat no comportar sancions per al país incomplidor, tenen un impacte polític i faciliten la pressió dels activistes climàtics i obliguen els governs a sotmetre’s a un control de les seves accions en matèria de canvi climàtic. Com afirma el TEDH, s’ha de considerar la crisi climàtica com una crisi de drets humans. El decreixement no és una opció i arribarà es vulgui o no.