Inici i estrena (II)

Deia fa 15 dies que, finalment, durant l’estiu de 1985 s’acceptà que Andorra pogués negociar directament amb la CEE, superat l’escull que el règim d’intercanvis d’Andorra i la CEE formés part de l’adhesió d’Espanya a la Comunitat. Cal dir que aquesta fou sempre la posició d’Espanya. Primer, perquè prou feina tenia a concentrar els esforços en la seva pròpia adhesió i, després, era millor, estratègicament, tractar l’acord amb Andorra a Brussel·les quan Espanya fos ja membre de la CEE. Quan el Copríncep Joan Martí va al Palau de la Moncloa, el 16 de febrer de 1984, per entrevistar-se amb el president del govern d’Espanya, Felipe González, li fa en aquest tema una doble petició: trobar una solució “equitativa i digna” en el futur règim d’intercanvis d’Andorra amb la CEE i, també, que es fes per mitjà d’una negociació directa d’Andorra amb la Comunitat. Al cap de 30 dies ja es reunia a Madrid Òscar Ribas i els serveis de la Mitra amb Carlos Westendorp, secretari d’Estat per a les relacions amb la CEE, d’on sortí la proposta que els Coprínceps, a petició del Consell General i del Govern, demanessin a la CEE l’inici de les negociacions. Al cap d’una setmana Òscar Ribas es dirigí als Coprínceps demanant aquesta negociació. Així les coses, el 26 de febrer de 1986 els delegats dels Coprínceps comunicaren al Consell General i al Govern la creació de la comissió encarregada de negociar amb la CEE el futur règim d’intercanvis, que es constituí oficialment el 19 de febrer de 1988 amb dos representants nomenats per cada Copríncep i quatre representants nomenats pel Govern. Discussió domèstica per veure qui havia de presidir la comissió, si els veguers o el cap de Govern. Finalment –solució andorrana– el cap de Govern en fou constituït portaveu. No podem perdre de vista el terreny de joc on ens movíem. El febrer de 1988 ja feia 13 anys que Andorra havia iniciat oficialment la reforma de les seves institucions i agonitzava el model de mínims de la reformeta. Tot i així, aquest treballat inici de les relacions entre Andorra i la CEE va ser coherent amb la sobirania d’Andorra i, també, amb les respectives competències de les seves institucions. Montesquieu, però, ja pujava el port d’Envalira.