Treballar per viure

Quan aquest text surti publicat ja haurem deixat enrere la celebració de l’1 de maig, però l’escric tornant de la manifestació pels drets de la classe treballadora, per la millora dels salaris i les pensions, per l’accés a l’habitatge i, en definitiva, per una vida digna.

Els participants han repetit consignes com el lema de la mobilització, Treballar per viure, no per sobreviure, caminant sota la pluja, el vent i el fred, més intens en arribar a la plaça del Poble. Hi haurà comentaris sobre el poder de convocatòria, inferior al de les manifestacions per l’habitatge digne que van congregar 2.000 persones. També hi haurà representants d’interessos econòmics i de poder que menystindran el clam del poble i l’abast de la protesta. Són gent que mai no ha estat en una manifestació.

Totes les opinions són respectables, però la realitat és clara. Mentre els nostres governants presumeixen de creixement econòmic, la desigualtat augmenta. Les persones assalariades i els treballadors per compte propi es continuen empobrint. Estem en un punt d’inflexió cap a una nova etapa de la nostra història i encara no hem après a garantir la llibertat sindical ni els drets laborals.

Tenim una Llei d’acció sindical i patronal i una Llei de relacions laborals que no es compleixen en la majoria dels casos, com a les empreses privades amb més de trenta treballadors que no tenen delegats de personal, o a les administracions locals, la majoria de les quals no faciliten la creació de sindicats ni tenen una comissió de personal (i és per això que al darrer consell de comú d’Encamp vam demanar que es creés aquest òrgan).

En aquesta situació, les relacions entre empresaris i treballadors es redueixen a una presa de decisions sense comptar amb l’opinió de les persones afectades, que en són informades un cop s’han decidit les qüestions que els interessen, ja siguin els salaris, els horaris, la mobilitat o altres condicions laborals, i s’han de resignar a acceptar-les. Si ens volem associar al nostre entorn geopolític, cal que comencem per garantir els drets i llibertats que són propis de les democràcies occidentals.