Maniqueisme i complexitat

Cada dia sembla més difícil difondre una opinió raonada i raonable sobre els diferents temes d’actualitat que ens envolten. Val a dir que els innombrables mitjans de comunicació als quals tenim accés necessiten, per aconseguir l’audiència que els aporta ingressos, entre altres, de publicitat, que les opinions dels uns i dels altres tendeixin a provocar fortes polèmiques que, molt sovint, no tenen cap sentit. O sigui, crear el buzz. Ara bé, aquestes manifestacions no reflecteixen de cap manera la realitat, sempre complexa i difícil d’analitzar, sinó únicament una reconstrucció d’aquesta mateixa realitat en el maniqueisme més absolut. Aquesta pauta ve agreujada per la facultat que s’ofereix a tots, sense cap exclusiva, de publicar, des de l’anonimat, qualsevol comentari que, sense cap embut, injuria, en particular, els personatges públics que es veuen desemparats per defensar-se. I aquesta agressivitat és, en gran part, la causa directa o indirecta de les violències, sovint gratuïtes, que submergeixen la societat. Al dia d’avui, sembla del tot impossible aturar aquest fenomen, si no és donant a la justícia, garant últim d’una convivència pacífica, els mitjans humans i tècnics que li permetria articular una resposta contundent. Ara bé, més enllà, sembla imprescindible accentuar unes accions educatives dirigides a tots, però en particular als escolars i estudiants per conscienciar-los del perill d’actuar seguint aquest patró o, inclús, acceptant que l’esmentat patró esdevingui una normalitat, contra la qual no es pot fer res.

Per cert, podríem esperar que, després dels esdeveniments dramàtics provocats no fa tants anys, per la xacra de les denúncies anònimes, això no tornaria a passar mai més. Ara bé, la realitat és una altra i la història no serveix, malauradament, de lliçó. És doncs obligat insistir en el fet que la llibertat d’expressió, si bé ha de ser fortament garantida, també necessita que les opinions emeses siguin prou madurades i objectives i que tinguin en compte la complexitat de la societat i de les relacions humanes. En cas contrari, les tensions que artificialment se susciten aniran creixent fins al punt de no retorn. I ho lamentarem tots.