Comissió d’habitatge

Com bé sabreu, per al Partit Socialdemòcrata una de les preocupacions principals és la problemàtica que vivim a Andorra amb l’habitatge i, especialment, el fet que no n’hi hagi a preu assequible.

No descobriré la sopa d’all si explico que fa 10 anys que avisem els governs del moment que la situació no se solucionarà sola i que cal la intervenció de l’Estat per regular el mercat. Malauradament, els governs de centredreta liberals de Demòcrates per Andorra no ho han vist –o han fet la vista grossa– fins que s’ho han trobat a sobre. Com sempre, massa tard i amb un problema que cada vegada s’agreuja més.

Després d’una dècada apliquen mesures que portem anys reclamant. Mesures socialdemòcrates, que des de l’inici exposem al nostre programa electoral i que defensem de sempre. Però –una vegada més– fallen en les formes. Des de l’executiu es presenta una llei que encara no existeix, amb mesures d’habitatge, de turisme, de creixement i d’immigració i ho fa sense consultar el grup de treball que es va aprovar al darrer monogràfic d’habitatge –proposat per nosaltres– i sense parlar amb els actors implicats, sigui els llogaters o els propietaris.

És per això que des del PS, com són mesures que coneixem, defensem i en les quals creiem que són una solució, fem una vegada més allò que hauria de fer Govern: escoltar totes les parts implicades. Com? Doncs amb la creació d’una comissió d’habitatge al PS, formada per militants i simpatitzants socialdemòcrates. Des d’aquesta comissió ens reunirem amb tots els actors implicats, els proposarem i explicarem les nostres mesures –que sí que tenim calculades i estudiades–, per després poder treballar plegats les esmenes d’una llei que –repeteixo– està anunciada, però encara no existeix.

Des del PS defensem l’escolta activa i legislar escoltant totes les parts. Legislar no es tracta de demonitzar, ni castigar ningú. Es tracta de fer una llei que afavoreixi tothom, amb especial cura els més dèbils. Així doncs, continuarem treballant les propostes del nostre programa, malgrat que des de l’executiu no se’ns vulgui escoltar.