Parts de tots

L’argument estrella per mirar de desacreditar tots els qui aquests dies estan alçant per aquí i per allà una pancarta demanant que s’aturi el genocidi a Palestina és que són antisemites. És ben curiós, perquè de tot el fotimer de persones que conec i que creuen que el que està fent el govern israelià a Gaza és un genocidi, no n’hi ha cap d’antisemita. De fet, la proporció és idèntica a la de tota la gent que conec que creu que el terrorisme islamista és inadmissible i que és islamòfoba: cap. En canvi, ja és curiós, hi ha tot de perfils que proliferen per les xarxes que són alhora antisemites i islamòfobs (ves que no estiguem fent les associacions de manera una mica incorrecta...). I ho sé, l’estadística no funciona així. El que passa és que els qui acusen d’antisemites els qui denuncien el genocidi israelià a Gaza són els primers a no haver aportat cap prova d’antisemtisme. Es tracta, però, d’embolicar la troca, com sempre. De caricaturitzar enemics, de fer el triler amb les categories i de fer passar bou per bèstia grossa. Perquè una cosa és ser antisemita i l’altra ser antisionista o crític amb el sionisme i aquí ja estaríem parlant de tota una altra cosa, de la mateixa manera que no té cap sentit barrejar o confondre islamòfobs i arabòfobs amb crítics de l’islamisme com a projecte polític (ja no parlem de confondre àrabs i musulmans, jueus i israelians, etc.) o posar en un mateix sac el que penso dels cristians i el que penso de la Conferència Episcopal Espanyola, sense anar més lluny. Rien à voir. La confusió –intencionada o no– entre categories, però, és tan sols un dels problemes generats per aquesta necessitat que tenim de pensar al món a partir de compartiments amb etiquetes. Un altre són les categories mateixes. Pensar en els jueus com si només n’hi hagués d’un sol tipus, com si tots estiguessin tallats pel mateix patró. Com si no hi hagués jueus antisionistes. Com si alguns dels moviments més crítics amb el genocidi actual no fossin israelians o jueus (i israelians i jueus en alguns casos). I això, que aplica als jueus i aplica als àrabs, també és vàlid per a uns Estats Units on, malgrat els nostres prejudicis, a més de trumpistes furibunds i de demòcrates descafeïnats, també hi ha moviments crítics tan interessants com invisibilitzats.