Les piscines

Les sequeres a la Península són com aquell vell amic que sempre treu el cap quan menys se l’espera. No importa com s’intenti evitar-les, sempre hi són, amb la seva calor àrida i el seu recordatori persistent del que passa quan s’abusa dels recursos naturals, com si fossin un rebost infinit de bolets boscans.

Des dels anys 50, les sequeres han anat augmentant arreu del món, segons assenyala l’IPCC. Sembla com si la Mare Terra, en un acte d’ironia còsmica, recordés als humans que s’estan fent malbé les pròpies pertinences. I Andorra no se n’escapa.

El clima mediterrani, amb els seus dies assolellats i les seves postes de sol pintoresques, està fent patir una mica –molt– d’estrès hídric als seus territoris. Tot i que la sequera és tan mediterrània com l’oli d’oliva, la crisi climàtica està deixant al descobert una realitat incòmoda: hi ha menys pluja i més àrees àrides que mai. Però no passa res! A la que cauen quatre gotes mal comptades, la població demana reobrir les aixetes a dojo, sobretot per als turistes.

I ara arriba la gran revelació: el consum d’aigua ha augmentat. Amb més hectàrees de conreu de regadiu que mai, sembla que no es pot evitar el plaer de regar els camps com si fossin els jardins dels reis babilonis. I és que, què és una sequera sense un bon culpable a qui assenyalar amb el dit?

Però, espera, aquí ve la millor part: els aqüífers estan més sobreexplotats que una botiga el Black Friday. Sí, s’està extraient aigua del subsol com si fos el fons d’una llauna de refresc en un dia de calor estiuenca. No hauria de sorprendre ningú que l’aigua no és un recurs infinit. Però, eh, mentre hi hagi aigua per omplir les piscines, tot està bé, oi? És l’únic que compta!

I ara, un moment de serietat: cal reduir el consum d’aigua. Potser podríem ser una mica més conscients dels recursos que s’utilitzen i, qui sap, intentar no malbaratar-los com si fossin boles de gelat que es fonen en un dia de calor. Ep! Només és una idea.

Així que, mentre continuï sent més preocupant si la piscina té prou aigua que les causes reals de la sequera, l’àrea mediterrània continuarà patint les conseqüències dels nostres actes. Alerta de llapis, periodistes!

Però, al cap i a la fi, qui pensa en l’aigua quan es té plena la piscina, oi?