Llibertat de premsa

Genera certa inquietud que Andorra hagi perdut 25 posicions en la classificació mundial de la llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres (RSF). Aquesta organització internacional sense ànim de lucre compara el grau de llibertat de què gaudeixen els periodistes i els mitjans en 180 països, partint de la base que una bona posició en el rànquing s’associa a un bon estat de salut de la democràcia. RSF va néixer, l’any 1985, a Montpeller de la mà d’un grup de periodistes, amb l’objectiu de defensar la llibertat d’informació. L’organisme entén la llibertat de premsa com la capacitat dels periodistes per difondre informació en benefici de l’interès general, amb independència d’interferències polítiques, econòmiques, legals i socials, sense menystenir la seva seguretat física i mental. RSF, reconeguda d’utilitat pública a França, és també entitat consultora a les Nacions Unides, la Unesco, el Consell d’Europa i l’Organització Internacional de la Francofonia.

L’informe del 2024 empitjora la posició d’Andorra, baixant-la del lloc 37 al 72. S’argumenten els obstacles imposats al lliure exercici del periodisme en els enclavaments petits, com la falta de pluralitat i les ingerències constants del poder polític i econòmic, molt lligats entre si. També s’afegeix que la concentració d’interessos econòmics redueix la independència dels mitjans, en què el Govern té un rol preeminent. No obstant això, la posició d’Andorra en la classificació de la darrera dècada és erràtica, passant del cinquè lloc, els anys 2013-2014, al 72 actual. També crida l’atenció la posició d’alguns països situats per davant d’Andorra, com Ucraïna (61) o el Congo (69).

Tinc la sensació que els mitjans no han respost als qüestionaris que RSF els ha fet arribar i que, possiblement, la classificació es fonamenti en les notícies que es difonen d’Andorra a l’exterior, que no acostumen a oferir la millor cara del país. Estem força habituats que la premsa dels països veïns sigui especialment crítica amb alguns sectors que han contribuït a fomentar un descrèdit nacional, en temes com la banca, els excessos de velocitat i, temps enrere, el contraban de tabac. La imatge que tinguin els de fora és important, però ho és més la que ens construïm nosaltres en el nostre imaginari.