Inici i estrena (i III)
La setmana passada la Societat Andorrana de Ciències presentà el volum 11 de Papers de recerca històrica. Ja el veureu. I, circumstàncies de l’atzar, publica, en fotografia, el text inicial de 1989, negociat i autentificat pels tres representants d’Andorra i pel de la CEE. És el Projet d’accord sous forme d’éxchange de lettres entre la Communauté Economique Européenne et la Principauté d’Andorre, amb les rúbriques al peu de les seves 32 pàgines. Aquest acord no pot ser més oportú en la reflexió sobre les nostres relacions amb la UE. Fou l’estrena, el punt zero. Un gran acord, favorable a Andorra i encara vigent. La SAC ens el fa present i, en una publicació de recerca històrica, solda la preocupació per saber qui som i d’on venim amb la preocupació de conèixer com som i cap a on volem anar. Un acord satisfactori, anterior a la Constitució, assenyalant el camí en la defensa dels interessos d’Andorra. Aquells dies Andorra, per a la CEE, era una “rara avis”, com bé escriu Pol Bartolomé. Rara, també weird en acrònim: occidental, educada, industrialitzada, rica i democràtica, com diuen a la Universitat de Chicago. I, sense Constitució encara, Andorra va concloure un acord internacional. Converses i més converses. Propostes i contrapropostes. El Govern de Josep Pintat i els serveis dels Coprínceps van fer els primers tres passos: negociar el text, adoptar-lo i autentificar-lo. Amb els Coprínceps i el Govern d’Òscar Ribas es fa l’últim: manifestar el consentiment per mitjà d’un intercanvi de cartes, datades a Luxemburg el 28 de juny de 1990. La carta d’Andorra confirmava l’acceptació de l’acord i la resposta de la CEE acusava recepció de l’acceptació andorrana de l’acord i el confirmava per part de la Comunitat. Total: 26 articles amb els seus annexos, declaracions, apèndixs i complements.
Fa anys, per tant, que Andorra –abans i després de la Constitució– analitza, acorda i escriu la seva relació amb la UE. Tots, tots els governs anteriors, ho han fet. No comencem ara. A Europa i, especialment, als clubs de lectura de Brussel·les, després de llegir tants anys, si ara decidim passar pàgina, cal que, pel cap baix, l’hàgim llegit. La pàgina, òbviament, i... el llibre, si pot ser.