El color de l’extrema dreta
Després d’assistir a la xerrada de Jordi Borràs organitzada per l’àrea de Museus i Monuments a la Farga Rossell, poso Tots els colors del negre a la llista mental de llibres pendents.
A proposta del fotoperiodista català, especialitat en tots els matisos de l’extrema dreta, l’acte es desenvolupa com un diàleg amb el tècnic de museus que el presenta i amb el públic. Mentre esmenta els múltiples noms dels corrents que ha analitzat i en remarca els trets comuns, em pregunto si estudiar-los i aprofundir-hi amb tanta intensitat no el pot conduir a empatitzar-hi d’alguna manera. Aviat queda clar que no: la coherència ideològica i l’objectiu de denunciar el perill i la injustícia el mantenen ferm en les seves conviccions. Mandela també va aprendre la llengua del seu adversari, convençut que això el podria ajudar.
Sabem que s’escampen arreu les proclames xenòfobes i populistes, que els partits ultradretans entren als òrgans de presa de decisions en alguns països i es consoliden en d’altres, i tendim a mirar cap a una altra banda. En acabar la xerrada, ens n’anem una mica més pessimistes, però també més conscients del que està passant.
La classe política d’adscripció democràtica té (tenim) la responsabilitat de refermar el valor del parlamentarisme i els drets humans. Ens hem d’esforçar a explicar els nostres plantejaments, ja siguin de tendència progressista o conservadora, prioritzant el diàleg i l’interès general a la lluita partidista. Caldrà pensar noves maneres de connectar amb la gent jove, de comunicar propostes que il·lusionin i deixin de generar desencís. Ens hem de centrar en les preocupacions de les persones més que en els càlculs de guanys i costos electorals. Els missatges que transmetem han de ser clars i propers.
En alguns debats s’arribarà al consens i en altres s’imposarà el criteri de la majoria, però ha de prevaldre la voluntat d’entesa per trobar les millors solucions a problemes complexos. El bon govern, com diu Borràs, és l’antídot de la desafecció i l’adhesió a l’antipolítica. Capgirar la tendència és complicat, però possible.