Sentit comú

El sentit comú és aquella facultat de les persones que són capaces de discernir raonablement les coses. Encara a molts indrets es relaciona amb algunes persones que disposen del seny necessari a l’hora de prendre decisions. De fet, ho podríem considerar com “la consciència del sentir”, tal com ho identifica el Diccionari de filosofia de Josep Ferrater Mora. Per tant, no existeix cap òrgan sensible específic al nostre cos, sinó que es tracta d’una funció intel·lectual que unifica tots els altres sentits. Com a tal, permet discriminar i comparar les dades crítiques o rellevants, ens permet percebre i ordenar sensacions, i constitueix així l’eina que fa possible fonamentar la consciència sobre la realitat existent, donant una estructura al pensament, fet que ens permet prendre decisions de forma coherent i adequada. Generalment, el sentit comú se’l considera com una facultat inherent que forma part de la constitució de la mateixa ment d’algunes persones, i que es troba preparada per desenvolupar una capacitat mental que ajuda a percebre, raonar i actuar amb correcció als individus de qualsevol època i cultura. Tal com he dit, el sentit comú és equivalent a l’anomenat “bon sentit” (sensatesa o prudència), una habilitat que s’utilitza per aplicar amb correcció principis fonamentals i bàsics a les situacions pràctiques de la vida i emetre, així, judicis de caràcter prudencial. És preocupant que en el moment actual encara ens costi d’entendre que la capacitat de les persones no ve determinada únicament per uns coneixements acadèmics concrets o externs, com per la conjugació entre tot l’après, l’experiència aconseguida amb el sentit comú desenvolupat al llarg de la vida de cadascú de nosaltres. El sentit comú ha de permetre donar sentit a allò que fem i cap a on anem en un canvi d’època marcat per les crisis i les incerteses. Per tant, davant la complexitat del moment, sorgeix la necessitat d’incorporar aquelles persones que al llarg de la seva vida han demostrat disposar d’aquest sentit comú que fomenti i promogui la reflexió i el debat i afavorir la transició cap a una societat més igualitària i respectuosa amb els drets humans en l’àmbit social, econòmic, cultural i polític, oferint una reflexió pausada entorn dels reptes actuals.