Gallarets

Em fascinen els quiquiriquics, m’han fascinat tota la vida, tot i que l’àvia Carmeta deia que eren males herbes que creixien als camps quan el pagès no els sabia conrear bé. L’avi, en canvi, em va ensenyar a jugar a gall, gallina i pollet quan encara jo no m’alçava un pam de terra i a fer-ne rams i ramets per regalar a totadon, que diria ara segons quin analfabet/eta (para, Carol!), i que, ja granada, en Ramon va ensenyar-me a transformar-les en bisbes. Des de petita que em fascinen els quiquiriquics, però no sabia que també m’encisaven els pipiripips, les roselles, els ababols, els bambarols, les roelles, les paparotes, els caputxins, els puputs, els badabadocs, els cacaraquecs... Ni, com diu la mallenca Marta Vilardaga, els “Gallarets bressolats pel vent/ roig roent a l’horabaixa”.

Aquest cap de setmana que he passat a Folgueroles, he sentit Verdaguer amb veu de quiquiriquic: “Al sortir de la mà del Criador/ –divina,/ bé que modesta flor–,/ posí’m la barretina/ [...]./ De gallaret ma cresta allí rumbejo/ i amb ella gallardejo” i, com ell demanava, he vist omplir de flors el monument del Pedró: flors senyorívoles de ram endiumenjat, però la majoria flors de marge, de camp, on no podien faltar les roselles, de seguida capcotes, enyoradisses de la terra. Amb tot, encara que, fet i fotut, no hi ha manera que tornem a segar ni el blat madur ni les males herbes, ni amb nova falç ni amb la vella, continuem dient que “la ginesta floreix/ i arreu del camp hi ha vermell de roselles”, que “Nosaltres escoltem les veus del vent/ per l’alta mar d’espigues”. A la sortida de Tona cap a Vic, per exemple, els pipiripips desobeïen Joana Raspall (“No floriu totes alhora/ roselles del camp de blat...) i la vista es perdia en ones vermelles de crestes vermelles de mars vermelles de gallines vermelles de flors vermelles d’espigues vermelles de borratxeres vermelles de vistes vermelles d’immensitats vermelles (sota el cel blau acabada d’escampar la boira) que tot de pintors anònims, asseguts en qualsevol pam de caminoi davant el cavallet acabat de plantar, s’extasiaven a mirar i miraven de copsar en tota la seva immensitat vermella. I jo m’hi imaginava, menuda, capbussada en aquell mar roig amagat dins la boira. Voleu jugar? Trieu vosaltres: gall, gallina o pollet?