Andorra, crisi i immigrants

Vaig néixer a Buenos Aires i ara mateix soc un ciutadà andorrà. He dedicat els millors anys de la meva vida personal i professional a Andorra, on he pogut crear una empresa i formar una família, i no hi ha prou espai ni temps per poder expressar el que això significa per a mi. Tot i que em considero afortunat de no haver estat mai un immigrant per raons econòmiques, observo amb estupor una onada xenòfoba que ja és habitual als nostres mitjans i a les xarxes socials, amagada, com sempre, darrere de l’anonimat.

Emigrar sempre és un procés complex i, segons les circumstàncies de cadascú, més o menys dolorós. I tota aquesta gent, que no arriba a Andorra per prendre la feina a ningú sinó per intentar construir un futur aportant el seu talent, sigui quin sigui, no mereix rebre la bilis i l’odi d’aquells que no han pogut fer-se el lloc que pensen que els pertany. Amb lleis que garanteixin igualtat d’oportunitats, com les que tenim a Andorra, ni cal analitzar el mantra de “primer els d’aquí”, que no deixa de ser un pobre argument reaccionari.

Andorra sempre ha estat una terra d’acollida, però no és pas un país fàcil: amb un clima més aviat hostil, una llengua pròpia i una societat reservada, exigeix un esforç considerable per poder integrar-se, competir i guanyar un espai per gaudir de la qualitat de vida que, sens dubte, tenim. Si a aquests fets hi sumem la complicada situació econòmica que arrosseguem a Europa des de la pandèmia, ens trobem amb un fenomen habitual en temps de crisi: la guerra de pobres contra pobres, que mostra la pitjor cara de cadascú.

Imagino amb pena la frustració que deuen sentir els “odiadors” quan escriuen barbaritats als comentaris de cada notícia que parli sobre immigrants, però és la nostra responsabilitat no fer de l’anècdota categoria, segurs que el tarannà andorrà no canviarà. I als nouvinguts que puguin llegir aquest article en català, només els puc dir que ofereixin el millor de si com a individus, fugint de col·lectius gregaris que només creen etiquetes innecessàries.

Quan el Cap de Govern Espot va lliurar-nos el passaport, recordo al seu discurs com va remarcar la importància de la immigració per la construcció del país i la seva crida a no abandonar les arrels sinó sumar-les als valors andorrans. Aquest és l’esperit que s’ha de mantenir i que ha fet i fa d’Andorra un gran país.