Demografia insostenible

Dos factors intervenen en l’evolució de la població de qualsevol país: el saldo migratori –diferència entre els que surten i entren– i el saldo vegetatiu –diferència entre naixements i defuncions–. La suma d’aquests dos factors determina les variacions de la població. És sabut que, a Andorra, el saldo migratori ha estat l’element determinant del creixement demogràfic i que la contribució de la immigració es va iniciar a la segona meitat dels anys cinquanta del segle XX. Malgrat que, a final de segle passat, la tendència canviava a favor d’un major protagonisme del creixement vegetatiu, el resultat no ha estat així. L’afluència d’immigrants, que ha assolit valors màxims recentment, ha estat més determinant que mai en el creixement de la població.

La natalitat, en els darrers anys, ha passat d’un 11,8 per mil, l’any 2010, a un 5,4 per mil el 2023, any en què la diferència entre naixements i defuncions era tan sols de 101 persones, mentre que el saldo migratori significava un increment de 3.407 persones. Les taxes de natalitat dels països de l’entorn (Espanya 6,8 per mil, França 10,7 per mil i Catalunya 7,2 per mil) són més elevades que les d’Andorra. Ni en les etapes més expansives de l’economia andorrana, durant els anys seixanta i setanta del segle XX, quan la necessitat de mà d’obra era imperiosa per fer front a un dels períodes més expansius del creixement econòmic, la taxa de natalitat havia estat tan baixa i la contribució del saldo vegetatiu havia quedat tan enrere com ara.

En els darrers vuit anys han marxat del país 17.800 persones i n’han arribat 29.700, amb un saldo migratori positiu de gairebé 12.000 persones. Dels que han marxat, el 37% són espanyols i el 18% andorrans. Per contra, entre els que han vingut, predominen els espanyols, amb un 41%, seguits dels d’altres nacionalitats, amb un 37%. La Cambra de Comerç reclama que encara falten uns 2.100 treballadors més. Alguna cosa no s’està fent bé i, com diu Ricard Poy, no es pot absorbir en poc temps aquesta allau immigratòria, feta a mida de la patronal, sense fer volar pels aires la composició social. En un escenari demogràfic insostenible, marcat per una forta rotació, veiem com marxa gent d’aquí i arriba més gent de fora, però no tenim habitatges on acollir-los.