Llegir i llegir Kafka (I)

Llegia el cap de setmana una entrevista a Salman Rushdie i, preguntat per l’atemptat de fa un temps, responia així: “Lo que ocurre en el mundo es lo que cambia mi manera de mirarlo.” Una resposta subtil i lúcida que em dona tombs pel cap i em fa ara de teló de fons en escriure sobre l’enigmàtic i vigent Franz Kafka (1883-1924) en el primer centenari de la seva mort. Reiterades vegades he experimentat llegir per segona vegada un text literari i treure’n desenllaços i conclusions diferents. El misteri de l’acte de llegir i de tota teoria de la lectura. Lectura i interpretació, dues cares d’un mateix acte, complex, com s’arriba a comprendre’l i com n’agafem el sentit. La filosofia ajuda. Heidegger, Gadamer, Ricoeur, Eco, m’han ensenyat que comprendre és, en primer lloc, comprendre’s un mateix quan llegeix. I llegir és la trobada de dos mons, el de l’autor i el del lector amb els seus temps respectius: el configurat en el text i l’existencial del lector. Llegir és la fusió dels respectius horitzons d’expectatives de l’emissor i del receptor. Així accedim al sentit.

Bé. Una introducció per tornar a la lectura de Kafka. De jove vaig llegir El procés i El Castell, dues novel·les inacabades, amb les ulleres de Charles Moeller, teòleg i crític literari de la Universitat de Lovaina, en la seva monumental obra Literatura del siglo XX y Cristianismo, en el volum dedicat a l’esperança humana. Fixada i ordenada ja avui tota l’obra de Kafka i publicats els manuscrits guardats i arxivats a la Biblioteca d’Israel i a Oxford, se’m fan molt interessants les edicions de les seves cartes, dels diaris i dels contes, que fan més oberta encara la interpretació de la seva obra. També va escriure uns aforismes, amb 34 anys, editats avui com a Aforismes de Zürau, quan vivia a casa de sa germana, una vegada declarada ja la tuberculosi que el duria a la mort. Són un centenar de fragments. Un tastet: “El camino verdadero transcurre sobre una cuerda que no ha sido tendida en las alturas, sinó apenas a escasa distancia del suelo. Parece haber sido dispuesta para tropezar antes que para pasar sobre ella.” Acabo: “Si hubiera sido posible construir la Torre de Babel sin escalarla, habría sido permitido.”