Interès nacional

Sigui quin sigui el tema que encetem en l’activitat política –l’accés a un habitatge digne, que és el problema principal de la població; els estudis de capacitat de càrrega, que ens han d’indicar quins són els límits del creixement; el pla d’ordenament urbanístic d’Encamp, o el de la Massana, o el de qualsevol altra parròquia; la necessitat d’un mitjà de transport segregat o d’aturar la construcció de l’heliport, etc.–, al darrere hi ha una visió que tendeix a defensar l’interès general o el particular, segons el costat ideològic on es trobi.

És preocupant, i és al centre del debat polític i popular, que en aquest moment s’aprovin lleis i reglaments, s’executin projectes i s’atorguin llicències –o s’apliquin moratòries– sense cap voluntat de tenir en compte un model de país equilibrat i sostenible. Malauradament, qui ens governa actualment des de l’executiu, i exerceix el poder legislatiu amb majoria absoluta al Consell General, té altres interessos, principalment econòmics i de poder, i els defensa sense treva.

Poques vegades adopten de manera directa el discurs dels grans propietaris i empresaris, que coincideix amb la seva pròpia conveniència. Més aviat es disfressen de defensors de “l’interès nacional”, que curiosament sol coincidir amb la “necessitat” de construir un heliport o alguna altra gran infraestructura, o s’erigeixen en protectors de les persones assalariades atorgant més ajuts, o aprovant per decret augments de salaris insuficients perquè no hi ha mecanismes efectius de negociació col·lectiva.

És curiós que l’interès nacional, utilitzat de tant en tant per defensar certes urgències, no coincideixi amb l’interès general de regular els preus dels lloguers, modificar la legislació laboral, preservar les muntanyes, o projectar un desenvolupament turístic i comercial que no provoqui més desigualtat i expulsi la gent del país.

Fer veure que es tenen bones intencions no és igual que tenir-les, i tard o d’hora el discurs que ara es fa servir amb finalitats electorals potser no convencerà ni els principals interessats, que ja es queixen de la manca de personal.