A la biblioteca reial

Andorra és present per segon any a la Feria del Libro de Madrid amb un estand que mostra les novetats de les publicacions andorranes. És un indicador excel·lent del fet que l’administració ha entès d’un temps ençà quin ha de ser el seu paper al sector cultural i així està generant una inèrcia molt positiva que reforça el sector, el consolida i contribueix a exportar-lo. En l’àmbit cultural, el sector del llibre té unes característiques molt particulars perquè genera uns continguts amb gran valor afegit però molt accessibles, a diferència de l’art, la música o les arts escèniques, que malgrat els nous temps, continuen tenint certa aura elitista i no aconsegueixen tenir la transversalitat dels llibres. El cinema és força popular, però té uns costos de producció enormes. En canvi la del llibre és una indústria sostenible i resilient (a la pandèmia així es va demostrar), però amb unes particularitats que l’administració ha de saber entendre: en aquest sector és gairebé inexistent la figura de l’escriptor que pot viure dels drets d’autor i, per tant, l’administració ha de saber ajudar l’autor professional, sense confondre’l amb l’amateur. També ha de contribuir a subvencionar les traduccions si les obres locals responen als estàndards de qualitat internacionals. I més enllà de la subvenció directa, ha de saber trobar els ressorts adequats per dinamitzar el sector, com ho és el fet que hi hagi parades a les fires importants o que es difongui l’obra andorrana enllà de les nostres fronteres. Això sí, ha de triar sense por quines obres o produccions són per la seva qualitat equiparables a les exigències del mercat internacional. Mentre escric aquestes línies m’arriben fotos i vídeos de la inauguració de la Feria del Libro de Madrid amb la reina d’Espanya S.M. Letícia Ortiz a l’estand d’Andorra amb la nostra ministra de cultura, Mònica Bonell, que li presenta alguns dels llibres de la parada. Sé que sa Majestat s’ha endut una bona impressió i una bona mostra de la producció llibresca andorrana. Però el que em sembla més rellevant és que no són només les institucions qui han de donar suport sinó també, com és el cas, els polítics que les dirigeixen que de manera genuïna poden ser els millors representants d’Andorra i la seva cultura.