Llegir i llegir Kafka (i II)

Jordi Llobet, reconegut crític literari i catedràtic jubilat de Teoria de la Literatura, ja ens prevenia l’estiu passat, en una columna al diari Ara, dels malentesos en aquest primer centenari de la mort de Kafka, esdevinguda el 3 de juny de 1924, amb 40 anys. Deia que el malentès del sentit de la literatura kafkiana venia de la primera traducció universal que la Revista de Occidente, dirigida per Ortega y Gasset, va fer, el mateix any 1924, de la novel·la breu La metamorfosi, en què Gregor Samsa desperta al seu llit convertit en un monstruós insecte. I “el mal ja està fet”. Reblava el clau Llobet, fa 10 dies, en un excel·lent article, Per entendre Kafka, al Quadern d’El País. D’aquí ens ve la veu kafkià/ana com una “situació absurda, anguniosa”, i l’entrada en el món semàntic dels fets opressius, propis d’un malson, de motiu anguniós, incomprensible i desassossegador. Però el món de Kafka és molt més ric i Llobet el situa a mig camí entre la narració clàssica del segle XIX i la teologia de tradició rabínica. Aquesta fou la interpretació que en va fer un altre jueu, Walter Benjamin, recolzat en la tradició jueva i en l’experiència de l’home davant les noves institucions burocràtiques de l’Estat modern. Com ningú ha descrit Kafka els clarobscurs personals, cívics i polítics del segle XX. L’angoixa i el desconcert de l’home atrapat en els filats i en les xarxes (que són ara una altra cosa) del món contemporani. Escriure fou per a Kafka la seva gran vocació i com ningú ha escrit la incapacitat de viure, que era la seva vida. “Més d’una vegada va manifestar que no tenia cap terra ferma sota els peus. De fet en tenia una, només una: la literatura”, conclou Llobet el seu article de fa uns dies. Avui podem reconèixer la seva vigència en ser un profeta del nostre temps i de la seva literatura, de la de l’absurd, de l’existencialista, de Borges... Un dels grans del segle XX, molt obert a interpretació.

Aquest centenari ha donat peu a recuperar totes les dimensions de la seva obra. S’han editat de nou tots els seus contes, les seves cartes, les seves novel·les. Fins i tot en còmic.

Ara que ve l’estiu em permeto recomanar que llegiu. Gasteu una part del temps llegint. Un plaer.