La metàfora

Els divendres a la tarda l’articulista acostuma a fer un volt en bicicleta. L’esport és salut! Normalment escull alguna de les carreteres secundàries prop de casa. A vegades hi va amb un company de lletres i aprofiten per xerrar dels llibres que han llegit o els que volen escriure. De lluny semblen dos espantaocells de mitjana edat amb els mallots desconjuntats que bufen més per la conversa que pel ritme de la pedalada. Però els és igual. I avui, quan arribaven a la Rabassa, com si fossin badocs, l’un mirant els arbres i l’altre el tobotronc, s’han creuat, han fet el temut “afilador” i com si fossin els protagonistes d’un gag estúpid de Benny Hill, s’han fotut de lloros. Qui n’ha sortit més malparat ha estat el nostre articulista. Al primer moment creia que no havia estat res però al cap d’una estona ha entès que abans d’anar a casa havia de passar pel centre de salut. Rascades al costat dret, on l’asfalt s’ha berenat l’epidermis de l’escrivent, i un cop fort al colze i al canell. Li han rentat i desinfectat les ferides, li han posat uns pegats que han protegit amb una malla, gases i escalf maternal de la infermera. Vestit de ciclista i amb tanta bena, s’ha sentit com un professional després d’una caiguda al Tour. Segurament és el més a prop que arribarà a estar mai d’un ciclista de debò. Amb prou feines ha arribat a casa damunt la bici i aleshores ha topat amb la realitat. Amb el braç embenat, un parell de dits immobilitzats i un pegat al colze, desvestir-se no ha estat fàcil per molt elàstic que sigui el mallot. Dutxar-se? Com? Amb un braç fora de la dutxa? Encara sort que no ha tornat a caure. Finalment s’ha assegut davant de l’ordinador per escriure l’article, però els calmants li enterboleixen l’enteniment i amb la mà ferida no pot escriure. Tampoc podrà dormir bé, ni raspatllar-se les dents l’endemà i per descomptat el cafè del matí serà una odissea. Aleshores em truca. No és el primer cop que li faig el favor. Però ell no vol adonar-se que quan jo li escric l’article, als lectors els agrada més el Foc i lloc. Avui em dona tema: la fragilitat. Anècdota: la caiguda en bici. I una metàfora: la fragilitat d’Andorra, de les nostres fronteres i de les nostres muntanyes, que no en tindran prou amb un pegat i unes benes.