Espècie en extinció

Una espècie en perill d’extinció és la que es troba en risc de desaparèixer pel nombre reduït d’individus. En general, els països disposen de lleis que ofereixen protecció a les espècies amenaçades com per exemple prohibint la caça, restringint l’explotació del sòl o creant reserves. Són poques les espècies en perill d’extinció que es troben realment a les llistes per obtenir protecció legal. Però aquestes llistes s’obliden d’incorporar a la classe mitjana com una espècie en perill d’extinció. La classe mitjana és la formada per les persones d’ingressos regulars que no són rics, però que acostumen a tenir un treball assalariat que els permet cobrir les necessitats bàsiques, gaudint d’una relativa estabilitat financera i d’una bona qualitat de vida. Cada cop la classe mitjana està disminuint en volum i en qualitat de vida i va entrant en una bossa de certa pobresa. De fet, l’empobriment de les famílies afecta totes les capes de la societat, i quan s’entra en aquest cercle és molt difícil sortir-ne. I les lleis actuals no són suficients per protegir-la. En el context actual hi ha un augment real de la pobresa i de l’exclusió social, ho demostra l’increment en ajudes socials que el Govern ha de donar als ciutadans i les dades de Càrites. Tot i que és d’agrair que s’ajudi les persones amb dificultats, aquest augment demostra un fracàs com a societat. Ens estem convertint en un país incapaç de facilitar a les persones i a les famílies guanyar-se la vida i viure de forma digna amb el seu salari. Fins ara moltes llars disposaven d’ingressos suficients per donar resposta a les seves necessitats, i ara no poden afrontar-les, i han de recórrer a les ajudes socials. Per tant, Andorra evoluciona cap a un model de país a on les dues despeses bàsiques, habitatge i alimentació, s’allunyen molt del que són els ingressos reals, cosa que impossibilita que els ciutadans hi puguin accedir. El gruix de la classe mitjana marca la riquesa d’un país. Com més gran sigui, més ric és el país. I anem al contrari, potenciem la classe rica i quan aquesta es fa més gran apareixen les desigualtats socials i les persones són cada cop més pobres. A partir d’aquí hem de veure quin model de país volem.