Benvinguts, negacionistes

Llegeixo al Diari de fa uns dies que, segons l’AR+I, “el 90% de la població sosté que ha percebut el canvi climàtic i que el corrent negacionista és minoritari”...

Des de fa un temps, podríem dir d’ençà que la cultura woke s’ha expandit com una taca d’oli a gran part d’Occident, qualsevol persona que sigui crítica, que dubti o que no combregui amb alguna de les tantes veritats úniques i indiscutibles que s’imposen, passa a ser un negacionista, paraula que en principi definia aquell que negava l’existència de l’Holocaust nazi o, si ho posem dins del marc acadèmic, és aquell que rebutja acceptar una realitat empíricament verificable.

Dubtes de l’abast de l’escalfament global o de la seva perspectiva històrica? Ets un negacionista. Tens alguna cosa a dir sobre les teories que tracten sobre les causes de la violència intrafamiliar? Ets un negacionista. Voldries conèixer més fonts per poder opinar sobre una vacuna? Ets un negacionista.

I així avui, amb l’amenaça de la cancel·lació, els ciutadans cada cop s’autocensuren més, sobretot si interactuen o tenen veu a la web. La por d’expressar una opinió és tan gran que, mentre escric aquest article, llegeixo que Unai Simón, porter de la selecció espanyola de futbol, ha dit en roda de premsa que “els futbolistes de l’únic que hauríem de parlar és de temes esportius”, en resposta a les declaracions de l’astre francès Kylian Mbappé, que va fer una crida a fugir dels extrems polítics en parlar de les pròximes eleccions a França.

I l’autocensura i la por, en un món on el debat polític i social ja no va d’idees ni de raonaments, sinó d’algoritmes, mems i zasques, esdevé una eina imprescindible per anul·lar els anticossos que eviten l’arribada de populismes autoritaris, d’esquerres i de dretes. Ho veiem avui a l’Espanya de Sánchez o a l’Argentina de Milei, en què els simpatitzants, dins d’aquests tsunamis de dogmes indubtables, s’han convertit en acòlits acrítics i botxins digitals d’aquells que qüestionin la paraula oficial.

Negacionista: una paraula amb un fort significat, prostituïda i utilitzada avui per populistes de tota mena.

Tenim un fill de 10 anys a qui, sempre que tenim l’oportunitat, insistim que mai deixi de tenir una visió crítica de tot i que mai no segueixi el ramat, sempre advertint que el camí del crític sovint és solitari. Si qüestionar és ser negacionista: sou i serem benvinguts.