La febre dels grans magatzems
Als anys seixanta comença l’època dels grans magatzems a Andorra, malgrat les disposicions que, l’any 1962, intentaven frenar l’aparició de les grans superfícies per evitar la desaparició del petit comerç. L’avinguda Meritxell era el paradigma del sector comercial andorrà; en un quilòmetre coincidien quatre establiments d’aquest tipus, dels quals Pyrénées i Prisunic esdevindrien autèntiques icones. L’any 1948, Pyrénées iniciava l’activitat i, vint anys més tard, passava a denominar-se Grans Magatzems Pyrénées. La família Pérez s’afiliava a la central de compres francesa Prisunic i obria, l’any 1963, un magatzem amb el nom d’aquesta cadena, que tancava l’any 1985. Aquest tàndem, l’un a la part alta i l’altre a la part baixa, col·laboren en el procés d’expansió comercial de l’avinguda Meritxell.
A Sant Julià de Lòria també es produeix un fenomen de concentració de grans magatzems, situats a la carretera general als afores de la localitat; alguns han desaparegut, com Jumbo, Mamut i El Punt de Trobada, que va constituir un pol d’atracció del turista comprador procedent d’Espanya, durant trenta anys. Malgrat que les vendes en grans superfícies comercials del país han davallat darrerament, un grup valencià es farà càrrec d’Epizen en substitució de Carrefour. La cursa no acaba aquí i la multinacional francesa Decathlon, juntament amb Alcampo, després de diverses temptatives i emplaçaments, han decidit instal·lar-se a la Margineda.
Sense fer una relació exhaustiva de tots els grans magatzems que han existit al país, cal fer menció que amb el nou mil·lenni s’assisteix a la creació de nous centres situats a la Seu d’Urgell, com és el cas de Mercadona, per atraure clientela de la comarca i d’Andorra, oferint facilitats amb la desgravació fiscal. A la Seu també es preveu l’obertura d’Aldi i Bon Preu.
La pregunta és fàcil: hi ha clientela suficient entre Andorra i l’Alt Urgell per justificar aquest desplegament de grans superfícies comercials, o es vol potenciar més el turisme d’estada curta, client potencial d’aquest tipus de comerç? Tot plegat fa pensar que s’incrementarà l’afluència viària entre Andorra i la Seu, a la recerca de les millors ofertes. Un model que recorda èpoques passades i que, de sostenible, ni tan sols en té el nom.