(Europa)

Aquest juny he posat Europa entre parèntesi. L’expressió “posar entre parèntesi” té una llarga tradició en la filosofia des dels grecs fins a la fenomenologia. Ve a ser un estat mental de “suspensió de judici”, una mena de stand by, de viure en espera. Suspenem el judici en el sentit que la realitat no pot ser catalogada com “definitivament correcta” i els escèptics grecs aconsellaven adoptar una actitud de prudència quan es vol avaluar què ens passa. Posar entre parèntesi és una parada temporal.

Hem tingut un fort sotrac als comicis al Parlament Europeu. Avancen els partits ultranacionalistes i euroescèptics, d’alt risc per la UE. Pot perillar el model de benestar i llibertat que els europeus tenim des de fa anys. S’obren molts interrogants. Sí, les sumes donen i permeten la gran coalició europeista. Populars, socialdemòcrates, liberals i verds podran continuar la seva història d’èxits en la permanent refundació del projecte i de la integració europees sobre els pilars de la pau i la prosperitat econòmica. Però, com tots sabem, ala UE manen més els governs nacionals que el Parlament Europeu. I aquest és l’altre vesper. L’ascens de l’extrema dreta ha trencat el paisatge a França i Alemanya, els dos motors de la UE que viuen una gran acceleració històrica de rebuig i d’escepticisme en el camí del projecte europeu. Posem-hi també la guerra a Ucraïna, el fet que la UE no està preparada per a la geopolítica del món actual i que ningú, ni Estats ni UE, no se’n poden desentendre –com fan– de l’objectiu de disminuir la desigualtat. Europa entre parèntesi. El centre resisteix i la ultradreta, per ara diversa i desunida, amenaça els suports, les agendes i els drets. Em preocupa la tendència, el projecte comú pot encongir-se i l’extrema dreta pot marcar tota l’agenda de la UE els propers anys, bloquejant moltes iniciatives i aigualint moltes perspectives. Diuen que les eleccions europees s’utilitzen per castigar els governs. Aquest juny ens hem castigat tots nosaltres.

Any rere any em ressona al cap aquell terrible final d’El gran Gatsby, la gran novel·la de Scott Fitzgerald: “I així seguim endavant, velers contra el corrent, empesos incessantment cap al passat.”

Bon estiu!