De revetlla a posobra
A casa no hi faltava la coca i el xampany. A fora no hi faltaven els petards, ni el foc, ni els crits, ni coets, ni rebombori, ni soroll, ni més petards... A la tarda, al Prat de l’Areny, havien rugit per darrer cop els cotxes sentenciats a morir una mica més tard a Prada de Moles, i als Arínsols, un grup de veus sense veu havien destrossat unes quantes havaneres i un trio eufòric havia fet ballar quatre padrins que no havien defallit i l’havien esperat.
Entre mos de coca i xarrup de cava van desfilar pel menjador de casa tot de persones i de llocs. Les meves primeres revetlles a la plaça de la Sardana del meu poble quan amb el petit de Can Sendra era obligat passar-nos per ca la Pilar del Moro i en Joan, el Moro, ens començava a inflar de cava no gaire fresc i no ens deixava sortir fins que la coca ens sortia per les orelles; aleshores ja podíem quedar-nos a la plaça a deixar-nos hipnotitzar pel foc i sacsejar per la música aferrats a dos gots que s’anaven omplint i buidant de cubates de garrafa fins que anàvem ben pitofs i la nona ens vencia: llavors, cap a casa i la feina era nostra per pujar els 39 escalons que em separaven de la porta del pis sense fer-nos pipí de tant riure i sense despertar la Solita, no fos cas que ens fotés escales avall abans que en Sendra em fes el petó de bona nit i tirés cap al mas muntat en la supermobylette vermella a la qual no calia que el genet anés serè perquè ja se sabia el camí de memòria.
Van passar els anys i les revetlles es van traslladar a la plaça del Cargol de Vulpellac: sopars pantagruèlics, els nens petits i excitats, cebes i petardets, i jo amagada al menjador aferrada a una ampolla de cava i encongida fent companyia a en Poqui, que ens maleïa tots els ossos i els renossos i els artells (àdhuc, que diria algú), En posar els nens a dormir, la nit de Sant Joan s’amorosia i esdevenia una nit de dissabte qualsevol: de cavall no sortiràs si no tens el rei ni l’as; contro, recontro i santvicenç; trago de cubata i bisbe; sortida de cavall és sortida d’animal, cago’m en la puta d’oros; un altre traguinyol... botifarra!
I ja no vaig tenir més revetlles dignes d’aquest nom. Les altres que recordo ja han sigut posobres i les he viscut aquí, a Andorra, a casa, on no hi faltava la coca i el xampany...