L’amistat i les sabates

Fa unes setmanes, vaig veure que una coneguda penjava a les xarxes la foto d’un petit llibre de Ciceró, publicat a la col·lecció Bernat Metge Essencial. El títol: L’amistat. L’amiga virtual citava un fragment concret, que ara no recordo, sobre amistats trencades i a l’instant vaig pensar que aquell post era un material extraordinari per imaginar un relat. Potser un microrelat de l’estil d’aquell famós microconte en sis paraules atribuït falsament a Hemingway “For sale: baby shoes, never worn”. Qui li havia regalat el llibre a l’amiga? Amb quina intenció? I què volia dir ella citant aquell fragment? L’adreçava indirectament a l’amic que li havia regalat el llibre? Li deia que sí o que no? Massa preguntes. El cas és que el llibre havia quedat a la tauleta de nit com les sabates del bebè del microrelat, probablement testimoni mut d’una petita desgràcia.

Per què no tornar a Ciceró? Vaig comprar el llibre, que és breu, com l’interessant pròleg de Noemí Moncunill. A les pàgines de l’esquerra hi ha la versió original llatina i a la dreta, l’equivalent traduïda al català per Pere Villalba. La versió en català facilita la lectura amb uns epígrafs amb títols que orienten el lector contemporani. El text, amb la forma clàssica del diàleg, tenia en el seu moment un contingut innovador, gairebé trencador, tot i que a nosaltres no ens ho sembli. Ciceró formula una amistat que és el nostre concepte d’amistat, allunyat dels patrons utilitaristes i interessats dels seus contemporanis. És una amistat més humanista, basada en la virtut, la confiança i el desinterès. En el seu temps, va ser un plantejament molt modern. Tant que encara avui el nostre concepte ideal d’amistat no s’allunya gaire del model de Ciceró. He de confessar que vaig comprar-ne dos exemplars: un per a mi i un per regalar a una amistat en hores baixes. Però, a mesura que llegia i subratllava el meu exemplar, m’envaïen els dubtes de si l’altre realment havia de regalar-lo a algú que, d’acord amb Ciceró, realment no s’estava comportant com un veritable amic. Després de llegir el llibre, he decidit no regalar-li l’exemplar que li havia comprat. Ara m’he quedat amb dos llibres: l’un subratllat i marcat. L’altre, impecable, net i embalat. Com les sabates del nadó del microconte.