Oblit institucional del Sí al Madriu

Aquests dies, Andorra està celebrant a bombo i platerets l’aniversari de la inscripció de la vall del Madriu-Perafita-Claror a la llista del patrimoni mundial de la Unesco. Un reconeixement merescut a un dels paratges naturals més excepcionals del país. Però, enmig dels discursos oficials i els actes commemoratius, va brillar per la seva absència un reconeixement crucial: el paper determinant de la societat civil, especialment de la coordinadora Sí al Madriu, en aquesta fita històrica.

La vall del Madriu no va ser simplement una inclusió burocràtica en una llista d’organismes internacionals. Va ser el resultat d’anys de lluita incansable i mobilitzacions constants per part de ciutadans compromesos que van veure la urgència de preservar aquest espai davant les amenaces de l’especulació i la destrucció mediambiental. La coordinadora Sí al Madriu va ser el veritable catalitzador d’aquesta victòria. Amb les seves accions d’oposició a l’accés rodat a Ràmio, van aconseguir despertar la consciència pública i pressionar les institucions perquè actuessin. Sense aquella campanya del 1994-1995 que va evitar la destrucció de la part baixa de la vall, la inscripció a la Unesco no s’hauria pogut ni plantejar.

Aquest oblit per part de les institucions en els actes de celebració no és només una falta de respecte a aquells que van dedicar temps i esforços per salvar la vall. És també un símptoma preocupant de la desconnexió que pot existir entre els representants polítics i la ciutadania.

Les institucions no poden oblidar que els seus mandats provenen del poble, i que és aquest poble el que, sovint, veu amb més claredat les necessitats i prioritats del país. La preservació de la vall del Madriu és un exemple claríssim de com la pressió popular pot conduir a decisions polítiques que beneficien el bé comú.

Aquest episodi hauria de servir com a recordatori de la importància de fomentar un diàleg constant i respectuós entre les institucions i la ciutadania. Els èxits col·lectius són sempre més significatius i sostenibles quan es reconeix la contribució de tots els implicats. Les mobilitzacions de la coordinadora Sí al Madriu no van ser en va, i mereixen ser celebrades i recordades amb el mateix entusiasme que la mateixa inscripció de la vall a la Unesco.

La preservació de la vall del Madriu és un triomf de tots, i com a tal ha de ser reconegut.