Cal ampliar l’amnistia!
Des de fa unes quantes setmanes, el nostre gran veí i amic del sud es veu immers en una polèmica que sembla que no acabarà mai. En efecte, després que s’hagi votat la llei d’amnistia, políticament anunciada, els diferents afectats es barallen pel que fa al contingut i la seva portada. Així, dia rere dia, els mitjans es fan ressò d’anàlisis polítiques, però sobretot jurídiques, que venen en contradicció les unes amb les altres.
Evidentment, en aquest debat, tenen alguna cosa a dir els òrgans jurisdiccionals. Ara bé, sorprenentment, alguns dels seus membres no han esperat i no han pogut resistir a valorar el text i la seva eventual aplicació, abans mateix que es votés. Haurem de suposar que tenen una concepció molt personal i atípica del que és la separació de poders, concepció força allunyada del que s’ensenya a la Universitat.
El cert i innegable és que es detecta una resistència que interroga respecte a l’execució d’aquesta llei. Alguns tribunals s’hi oposen de valent mentre que altres integrants de la judicatura s’inventen, dia rere dia, la imputació d’alguns nous delictes que haurien estat comesos fa anys i mai perseguits fins ara, per intentar evitar l’aplicació d’aquesta mesura a alguns polítics que no són del seu grat. Aquesta actitud no és nova. Tots recordarem com certs justiciables han patit més de dos anys de presó provisional, fins que siguin definitivament absolts. I pot sorprendre que la responsable d’aquesta mesura tan perjudicial i poc assenyada hagi estat posteriorment promocionada.
Dit això, ens hem d’interrogar profundament sobre el sentit d’aquesta polèmica, atès que podríem imaginar, amb certa sorneria i ironia, que té uns vessants que no es volen expressar de manera clara i precisa. En efecte, algunes males llengües, en les quals evidentment no em vull ni puc comptar, opinen que els jutges opositors a aquesta amnistia serien dolguts, en particular, pel fet que no sigui més àmplia, i que no se’ls pugui aplicar a ells mateixos, en el cas que, en algun moment, hagin de retre comptes de les seves actuacions. I això, en particular, a la vista d’algunes decisions d’altres tribunals europeus que no han seguit la mateixa pauta, tan poc jurídica.