Feina de majoria
Fa unes setmanes, des del Partit Socialdemòcrata, vist l’immobilisme per part de Govern sobre la greu problemàtica de l’habitatge vam començar a parlar amb tots els actors implicats sense discriminar entre propietaris i llogaters amb l’objectiu de posar-hi fil a l’agulla.
Des del PS sabem, i així ho posem en pràctica, que si es vol fer una llei el més realista possible s’ha de fer amb tothom i no només amb el criteri únic de Govern.
La situació ideal seria treballar tots els Grups Parlamentaris presents al Consell General una llei només d’habitatge en la taula de treball que vam proposar des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Malauradament, des de Govern, es va apostar per deixar de banda la feina que s’estava fent en la mateixa taula d’habitatge i van presentar una llei “òmnibus” valenta i ambiciosa (segons ells), que no parlava només d’habitatge, sinó també de turisme, inversió estrangera i immigració.
No només això. De la famosa llei òmnibus, que fa tres mesos que es treballa (o això diuen des de Govern), només en sabem alguns detalls per dues presentacions: la primera en una roda de premsa als mitjans on hi havia el cap de Govern i els ministres que tenen competències en aquest projecte de llei, i una altra que se’ns va fer a la Comissió d’economia farà un mes. Una reunió on la ministra ens va informar que entrarien el projecte de llei a tràmit parlamentari abans de finalitzar el període de sessions, que va acabar dilluns.
En definitiva, es parla des de Govern i des dels grups de la majoria de la importància de mà estesa i de centrar el debat en el si del Consell General, en canvi, ni respecten les encomanes que se li fan (on també voten els seus grups parlamentaris) ni respecten les taules de treball, ja que fan una llei pel seu compte sense ningú i que m’agradarà veure, sobretot després de la segona presentació que se’ns va fer, com n’acabarà sent, d’ambiciosa i valenta. Un despropòsit tot plegat, que malauradament qui acaba pagant és la ciutadania, la qual té cada vegada més problemes mentre que a ells els hi és totalment indiferent més enllà del màrqueting polític al qual ja ens tenen acostumats.