Turistes mullats

Veig a X, entre el riure i la sorpresa, com a moltes ciutats espanyoles diversos grups de manifestants han encunyat una nova modalitat de protesta, diuen que per l’encariment dels lloguers dels pisos per l’efecte Airbnb: tirar amb pistoletes d’aigua als turistes que mengen o beuen a les terrasses. Em pregunto si les poc més de 10.000 llicències d’ús de pisos turístics que l’alcalde de Barcelona ha promès que s’extingirien a finals de 2028 solucionaran el problema de l’habitatge dels més d’1,6 milions d’habitants de la capital catalana, ciutat llur realitat quotidiana ens toca més o menys a prop. A priori, diria que no, que la mesura només és una mica més del fum que els polítics acostumen a fer servir quan algun problema els supera i que la gentrificació dels centres urbans mereix una anàlisi més complexa. L’encariment de les propietats a les ciutats (ja ni parlo de “grans ciutats”, que les nostres capitals parroquials no arriben a aquesta categoria per població) és un fenomen global: a París està passant, amb lloguers de pisos de poc més de 10 metres quadrats a 500 euros mensuals o més, a la meva Buenos Aires natal, on el govern populista de Milei no pot parar una inflació de quasi 3 dígits, a Londres, a les grans orbes dels EUA i el llistat pot ser etern. El drama del cost de l’habitatge a les ciutats és un cruel fet, però culpar els turistes, que no fan més que gastar diners mentre dinamitzen les economies locals, no és més que l’última ocurrència d’aquells sectors que sense èxit a les urnes intenten almenys fer soroll una estona al carrer, barrejant-ho tot: el poti-poti era tal que entre tanta pistola d’aigua a Barcelona es veien estelades i banderes palestines (?). Ens ha quedat una societat molt rara en aquesta era post-Covid. Ens havien dit que tornaríem millors, però al final, en aquest últim lustre, només hem acabat acceptant que els estats ens controlin cada cop més, que els preus es disparin en unes espirals inflacionàries que cap estadística oficial pot disfressar i buscant culpables per tot això que ens afecta i que no podem ni tan sols entendre. I aquests culpables poder ser turistes, youtubers, “menas” o immigrants. En el fons, res de nou. Però per canviar l’estat de les coses el 2024 ja ningú no imagina un Maig Francès o un Tea Party, sinó que el que ens queda és una massa enfurida que s’organitza per tirar aigua als turistes a les terrasses.