La cuina de casa

Avui farem el tec a casa perquè de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar podem menjar tant o més bé que a la quinta forca i, a més, recordar aquelles delícies que ens feia l’àvia, fer salivera i llepar-nos-en els llambrots.

A casa, no ens en descuidéssim, cada terra fa sa guerra i valorem molts productes pel cognom: cebes de Figueres, alls de Capmany (pesseta, cony!), anxoves de Cotlliure o de l’Escala, gambes de Palamós o del Vendrell, fesolets de Santa Pau, patates d’Olot (les del Papiol, “rosades de dins i peludes al volt”, les guardem per a altres ocasions), arròs del Delta o de Pals, donja d’Andorra i girella del Pallars, vedella de Girona i vedella blanca d’Andorra, coques de recapte de Ponent, pollastres del Prat, sobrassada de Menorca, calçots de Valls, garoines de Palafrugell, fuets de Vic, vi del Priorat o del Penedès o del Montsant o de l’Empordà o de Banyuls, aigua de Viladrau o de Caldes o de Ribes o de Vilajuïga (ep! i aigua de València!), caragols de Lleida, bisbalencs i russos de la Bisbal d’Empordà, recuit de Fonteta, fragues de Fraga, ensaïmades de Mallorca, torrons d’Alacant o de Xixona, ametlles d’Arenys i coca de Llavaneres, catànies de Vilafranca del Penedès... A casa, pensem-hi, donem diversos noms a les mateixes menges: botifarres o llonganisses, grana de capellà o postres de músic o nyoca, trumfes o patates, pastanagues o carrotes o safanòries, oriços o garotes o eriçons, tomàquets o tomàtigues o tomates o fot-li com vulguis...

Sense sortir de casa, podem fer un bon àpat a Els Templers a Cotlliure (calamars farcits, mongetes seques amb confit d’ànec), a Can Tanu a Fornells (de la Selva, no; a Menorca, a menjar-hi caldereta), a Casa Carmela a la platja de la Malva-rosa de València (espardenyes a la brasa i arròs de rojos), a Can Rúbies a Butsènit, a Lleida (cargols i cabrit), al Matarraña a la Freixneda (terrina de cérvol o estofat de senglar), a Cal Faiges al Poblenou del Delta (canyuts o grúmols i tonyina a la brasa), al Sotavent a Caldetes (patates braves, crespells de bacallà i cim i tomba de Tossa), al Molí del Mallol a Montblanc (calçots arrebossats i set arriscades sensacions de cuina)... I a qualsevol petit restaurant de l’Alguer. A l’Empordà i a Andorra? No me la jugo per cap, que aquí sí que soc a casa i vull poder entrar a qualsevol restaurant.