Imprescindible cultura

Arribat a final d’aquest primer mes de l’estiu, constatem com la gran majoria dels festivals organitzats pels diferents estaments culturals públics o privats tanquen les portes, després d’un gran èxit en nombre d’espectadors, com sempre sol passar. Pocs continuen durant el mes d’agost i molt sovint únicament durant els primers dies del mes. Per tant, s’haurà d’esperar al setembre per tornar a gaudir de tots aquests espectacles vius, que ens omplen d’emocions i d’alegria.

No és una casualitat que durant el mes de juliol s’acumuli una proliferació d’aquestes propostes. En efecte, més enllà de la motivació primera i cultural, els organitzadors també tenen l’objectiu d’atreure, en el període més fluix de l’estiu, un públic que, sense això, no es llançaria a uns desplaçaments turístics que consoliden una part substancial de l’activitat econòmica estiuenca. Encara que alguns ho contestin, la cultura, en el sentit ampli de la paraula, vertebra un sector econòmic amb un pes específic. Aquesta circumstància justifica la intervenció diligent de l’administració pública que s’ha de veure coadjuvada per les empreses privades mitjançant un mecenatge d’alta intensitat. I cal propiciar aquest mecenatge per una política fiscal incitativa i no cosmètica, tenint en compte el retorn que procura a molts intervinents en aquest sector.

Ara bé, no ens hem d’equivocar. L’aspecte econòmic és important, però no és el primordial. La cultura és un pilar essencial de la convivència a les nostres societats actuals, en les quals les confrontacions han esdevingut una regla d’or. Molts de nosaltres crèiem equivocadament, anys enrere, que els conflictes s’anirien pacificant gràcies a l’obertura d’esperit, consubstancial a la pràctica cultural, que dona nombroses referències i criteris per valorar degudament els discursos dels uns i dels altres. Ara bé, érem ingenus i així ho demostra l’actualitat recent. En efecte, comprovem com, en diferents llocs del món, alguns, sense cap embut, posen en dubte les teories més acreditades per tornar cap a un obscurantisme digne dels segles passats. A l’ensems, minva cada dia més l’esperit crític. I sols la cultura ens pot ajudar a superar aquests disbarats.