Del mossèn al diploma olímpic
L’Alt Urgell dels anys seixanta i setanta es veié fortament influenciada pel compromís i l’acció del sociòleg i sacerdot Pascual Ingla. Una figura que va deixar un llegat de valors inesborrable a tota una generació. Una de les accions més rellevants del sacerdot va ser el grup polític Conflent. Del grup Conflent sorgí la generació de joves que va dirigir el primer ajuntament de la Seu d’Urgell després del franquisme, sota la confluència de partits anomenada Redreçament i Progrés.
L’ajuntament, amb Amadeu Gallart com a alcalde, va dur a terme el primer pla d’urbanisme de tot Catalunya. Més tard, Joan Ganyet ja d’alcalde, va seguir el pla urbanístic de la Seu i va convertir la Seu d’Urgell en seu olímpica. El Parc del Segre oferí unes instal·lacions de primera per al club Cadí Canoë Kayak.
Gràcies a la tasca, esforç i empenta del club, avui en dia tenim dos esportistes pirinencs als Jocs Olímpics amb possibilitats de medalla: la Mònica Dòria i el Miquel Travé. Finalment, Andorra obté el seu primer diploma olímpic de la història gràcies a la Mònica.
De l’acció del mossèn a obtenir un diploma olímpic, entremig un grup de persones es van unir i van treballar amb uns valors i una visió de la ciutat. Aquestes accions que poden semblar desordenades tenen un fons comú: l’ajuntament tenia un model de la ciutat, treballava conjuntament amb els clubs esportius i tenia un propòsit a seguir. Es va pensar l’urbanisme per afavorir la qualitat de vida i el petit comerç. Es va pensar urbanísticament la integració de la ciutat amb la muntanya i els rius.
La Seu té un nucli urbà ordenat i està envoltada de prats agrícoles que després ja ens porten a la natura i té dos parcs públics per a cadascun dels dos rius que travessen la ciutat: el Parc del Segre i el Parc del Valira. Així mateix, es va afavorir l’esport gràcies als equipaments i la vida associativa dels clubs de la ciutat.
La política amb vocació de servei i propòsit és una de les millors forces que tenim.