Aquí tothom opina

Les certeses no guanyen els dubtes en una partida de cartes. Les preguntes sempre han d’anar per davant de les respostes. Dic això per reconfortar-me bàsicament sabent que no és així. Els Jocs Olímpics i les reaccions que genera el que va passant són una proveta magnífica per fer un assaig. Posem un exemple, en trobaríem més.

Imane Khelif és una boxejadora algeriana que serà medalla en aquests Jocs. La mossa té aspecte de mosso, això no ho pot negar ningú. En un combat amb una italiana, Angela Carini, la transalpina es va retirar després d’haver rebut un impacte que considerava excessiu. Perquè, això va argumentar entre llàgrimes, el cop de puny l’havia rebut d’algú que era més un home que una dona. Just després s’activa la màquina de les reaccions, sempre atenta a no desaprofitar una situació com aquesta. Es diu que Khelif és trans (un trans representant Algèria?). Es diu després que té cromosomes XY i això vol dir que és home. Una federació internacional de boxa (n’hi ha més d’una) ho diu. El seu seria XX (empate en la Condomina). Khelif torna a guanyar i s’assegura medalla. Igual que la italiana abans també plora perquè se sent una víctima. L’esquerra i la dreta europees suquen pa en el tema com una criatura en un ou ferrat. Surt el pare de la mossa/mosso, algerià reglamentari, i mostra la partida de naixement de la Imane en què s’hi diu que era un bebè mossa. Pel camí el Comitè Olímpic Internacional s’ha defensat dient que tot correcte. I fins aquí el que he anat veient del tema.

Doncs tot i ser força informació, soc incapaç de tenir una opinió tancada perquè em sembla d’una gran complexitat. I aleshores em demano què em deu passar perquè hi ha un munt de gent a banda i banda que ho té claríssim i així ho deixa clar a Twitter. I penso que probablement deu ser gent que té més respostes que preguntes, el camí més curt per pensar que això et capacita per opinar de tot.

I, ben mirat (jo el primer), potser estem opinant per sobre de les nostres possibilitats.