Medalles fictícies

Aquests dies hem pogut presenciar l’espectacle dels Jocs Olímpics, que només es repeteix cada quatre anys. A part de gustos i aficions –hi ha disciplines molt variades i tendim a entretenir-nos amb una o una altra segons la tendència personal–, cal reconèixer que l’olimpisme apropa l’activitat física a tothom i ens anima a practicar-la.

Si habitualment seguim el futbol, el bàsquet i altres esports majoritaris per la presència als mitjans de comunicació, quan se celebren els Jocs ens plantem davant les pantalles sense perdre el fil de l’atletisme, el piragüisme, la gimnàstica artística, la gimnàstica rítmica, la natació, els salts de trampolí, el vòlei platja i un llarg etcètera, perquè no pararíem. L’esport, en tota la varietat que se’ns ofereix, domina l’actualitat i, feliçment, Mònica Doria, Miquel Travé i Nahuel Carabaña, o grans estrelles com Simone Biles, Rebecca Andrade, Armand Duplantis o Léon Marchand, desplacen els conflictes bèl·lics, la Llei de creixement sostenible i accés a l’habitatge, i l’enquesta política.

Deixant de banda les polèmiques, que també n’hi ha, el parèntesi olímpic té un caràcter positiu i un missatge esperançador de pau, i en nombroses competicions es veu la bona entesa entre adversaris que intercanvien gestos d’amistat més enllà de la rivalitat.

La millor lliçó que en podem treure quan tornem al bany de realitat posterior a l’estiu i els Jocs, és que l’esport és saludable per al cos i l’ànima, i no cal practicar-lo al màxim nivell per aprofitar-ne els beneficis. Com més aconseguim que formi part de la vida quotidiana, més ens allunyarem de preocupacions i crispació i ens acostarem a l’equilibri.

Les reflexions que puguem fer de manera personal també se les haurien d’aplicar les administracions, que tenen la responsabilitat de posar a l’abast de la població hàbits saludables com l’activitat física. Penjar-se medalles fictícies no serveix de gran cosa si no s’acompanya de fets concrets, i com a encampadana em grinyola sentir a dir que la meva parròquia és la reina de l’esport quan s’encareix l’ús de les instal·lacions.