Fora de l’oficina
Tan fàcil com seria entendre que si no et respon és que és fora de vacances. Tan natural com seria dir soc fora, no treballo aquests dies, no compteu amb mi durant uns dies, faig vacances fins a tal dia, no hi seré durant uns dies… Però no, ho havíem de tornar a fer. Ara –fa dies–, quan ens agafem els dies lliures que ens pertoquen, som “fora de l’oficina”, una fórmula sense sentit per a una bona part de feines (que treballen moltíssim fora d’una oficina), un calc més de l’anglès, un eufemisme per amagar que la gent pot fer vacances, pot estar de baixa, i una expressió, en fi, per transformar els drets en incidències. Per ser eficients també quan no treballem. Per poder respondre a l’instant quan no hi som. Per redirigir-te, si és urgent, a un company. Per prometre que a tal data et respondré de seguida i sense falta. Per mantenir la il·lusió que tot és tan urgent com ens agrada fer veure, que som tan imprescindibles com ens agrada pensar que som.
I també, això també, per protegir-nos mínimament, per disposar d’una coartada tipificada i permesa per trigar més d’un dia a respondre un correu o un missatge. És simptomàtic, de fet –i una derrota més–, que les cabòries que s’enduien alguns de vacances, els que no sabien desconnectar, se les endugui ara moltíssima més gent i ja no en forma abstracta o de suors nocturnes sinó en una forma concreta i constant, a les nostres butxaques, en forma de correus, de missatges, de trucades d’un “momentet de no res”, de “ja t’ho mires a la tornada si de cas”, de “si no et fa res, seran només cinc minuts” o, millor encara, d’“ohs” i d’“ahs” per celebrar la gran professionalitat d’aquell que fins i tot de vacances manté la implicació. La no-desconnexió com un plus per destacar dins de les empreses, per destacar a còpia de col·laboracionisme. La no-desconnexió com a estratègia de supervivència de tants i tants autònoms que la inclouen de manera implícita a la seva cartera de serveis per poder quadrar comptes o fer un mínim salt endavant. El dret al descans i a la desconnexió, tan batallats fins abans-d’ahir, atacats ara no des dels drets formals sinó des de la moral, d’una falsa cultura de l’esforç, de la implicació i de l’èxit. És ben bé que l’explotació sempre sap fer-se camí.