Per fi s’ha acabat!

Alguns ho pensaran, inclús ho expressaran en veu alta. Per fi, s’ha acabat! Seran aquests que no tenen cap interès per la pràctica i l’espectacle esportiu d’alt nivell. En efecte, durant aquest principi d’estiu, hauran patit de valent, a l’haver de suportar, en quasi totes les cadenes televisives, en primer lloc, l’Eurocopa, seguit del Tour de France i finalment els Jocs Olímpics que s’han clausurat diumenge passat. Un calvari, doncs, per a aquesta franja de població que té els seus centres d’interès focalitzats en altres casuístiques, no tan físiques però sí intel·lectuals o altres. En contrapartida, els amants de l’esport es deuen haver alegrat d’aquest període llarguíssim, que els ha permès disfrutar d’un conjunt d’activitats esportives força diferents, ara bé, molt sovint des del sofà del seu saló. Hem de suposar que, després d’aquest esforç intens, es refugiaran ràpidament en unes cales de la Costa Brava, per recuperar-se d’un cansament certament més visual que físic.

Els altres es deuen haver aixoplugat, o almenys així ho podem suposar, en les passejades per la muntanya, en el shopping o encara en la lectura, tot i que, en el període estiuenc, la publicació de llibres cau paradoxalment en els seus mínims. Però això no obsta per donar un cop d’ull a les diferents obres literàries que, durant l’any, no s’han pogut abordar per excés de feina i poca disponibilitat i que, doncs, s’han deixat de costat. Alguns objectaran que així es voldria marcar una separació dràstica entre activitat esportiva i intel·lectual i em sabran recordar la màxima força coneguda segons “mens sana in corpore sano”. I tenen tota la raó.

Ara bé, en cap moment vull participar d’aquest joc. Aquests que són reticents a les retransmissions de l’esport d’alt nivell, per a la majoria d’entre ells, practiquen aquestes activitats, en amateur, atès que són també conscients dels efectes beneficiosos que comporta. I tampoc ens hem de descuidar de la motivació que aquests esdeveniments indueixen en l’esperit de tots i, en particular de la canalla. No es repeteix prou que una deguda activitat física és necessària sinó indispensable, per preservar la seva salut i evitar així una despesa sanitària que ens aniria submergint.