Notícies petites

Vaig aterrar a la redacció del Diari el 4 de juliol del 99, per passar-m’hi l’estiu –aquell i dos més– i els caps de setmana de la resta de l’any. Jo era un marrec de 17 anys i a aquella redacció hi havia molta gent en qui fixar-se: periodistes que em van ensenyar l’ofici i a entendre el país, fotògrafs que t’ensenyaven a mirar, correctors que feien palès que no tenies ni idea d’escriure, maquetistes que t’ajudaven a quadrar el titular... Més enllà de riure molt, de sentir-me més gran del que era i de cobrar un sou per pagar-me els estudis, l’objectiu era clar: aprendre. I cada minut a la redacció m’oferia una oportunitat per aprendre: per aprendre a preguntar, a enfocar, a jerarquitzar, a organitzar, a titular, a confiar, a desconfiar, a redactar i, també, a informar-me. De seguida vaig adonar-me que m’informava encara pitjor del que redactava i fixant-me en aquell i en aquell altre vaig anar aprenent a buscar i a llegir. Després internet ho va capgirar tot i vam haver de desaprendre i d’aprendre de nou moltes coses, però alguns tics d’aquells temps encara m’acompanyen i em són d’utilitat. Aquests dies pensava en un d’ells: quan els periodistes tornaven de vacances, les primeres hores del primer dia se les passaven revisant què s’havia publicat la quinzena que s’havien passat fora. M’agradava mirar-me’ls, ratllant temes que ja no podrien treballar, anotant noves pistes que caldria seguir, noves dates a què estar atents, llegint entrevistes, notícies, editorials per poder continuar seguint l’actualitat com si no haguessin faltat ni un sol dia. Després d’aquell estiu, vaig incorporar aquella rutina i em vaig fer amic de les hemeroteques. Així, a cada desconnexió –beneïdes desconnexions–, la seguia un atipament de l’actualitat repudiada durant una, dues o més setmanes. Ara feia uns quants anys que com que havia desconnectat pitjor, no m’havia calgut cap visita postvacacional a l’hemeroteca. Aquest any hi he tornat i la conclusió és la mateixa de sempre: les notícies es llegeixen molt millor un mes després. Sobretot perquè en descartes la major part. Perquè el número de Puigdemont esdevé una anècdota. Perquè fins i tot l’atemptat contra Trump, que aquells dies es deia que ho havia de canviar tot, setmanes després veus que no ha canviat res. Un argument més contra la immediatesa.