La realitat

Ja s’han acabat els Jocs de París. Els olímpics, clar. I, com hem pogut veure, l’esport no és mai solament esport i les olimpíades són ja geopolítica. Sempre, des dels grecs, van tenir una missió pedagògica, de treva i pau. Avui no és el cas.

Ja podem anar pensant a deixar el sofà i tornar a activar el desig de fer exercici. La ciència ara ens hi ajuda. Es veu que s’ha descobert una proteïna, produïda pel múscul i que circula per la sang, que activa i estimula al cervell el desig de moure’ns. Només caldrà la pastilla que ens despertarà les ganes de fer esport. Perfecte, mes ja no m’imagino els futurs Jocs.

I, de mica en mica, aquells cavalls de batalla quotidians, suspesos temporalment per l’estiu i els Jocs Olímpics, ens fan aterrar a la realitat, a la seva inevitable tornada. La realitat acostuma a ser tossuda i, agradi o no, és la que és. La nostra realitat és l’Acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea. Fa una setmana que tenim la traducció al català del text de l’Acord.

Manca encara, però, la traducció dels seus 25 annexos, llevat de l’annex VIII sobre “llibertat d’establiment”, ja traduït. Els altres 24 annexos són en anglès. La traducció catalana és una traducció pendent de validació per part del Consell de la UE, però la podem consultar al web andorraue.ad. Aconsello entrar-hi. La publicació ofereix aquestes quatre parts:

1.- L’Acord marc, comú a Andorra i a San Marino, que estableix, entre altres, els objectius, els valors, els principis i les disposicions generals de les quatre llibertats del mercat interior: lliure circulació de béns, persones, serveis i capitals, amb les seves polítiques horitzontals, el marc institucional i altres. Conté també els 7 Protocols marc.

2.- El Protocol específic d’Andorra amb les quatre llibertats i els seus apèndixs.

3.- Les quatre Declaracions d’Andorra i/o de la UE sobre diversos sectors (tabac, circulació de persones, seguretat, transport aeri).

4.- L’Annex VIII sobre la llibertat d’establiment.

De l’Acord cal fer-ne una lectura pausada. Amb paper i llapis per no perdre’s. Escrivia fa uns dies l’Albert Villaró sobre la traducció de la Bíblia hebrea al grec feta pels Setanta. Per a la configuració del text de l’Acord n’és un molt bon exemple.