Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Sabem que no hi ha receptes màgiques per resoldre el problema de l’accés a l’habitatge i que cal aplicar una bateria de mesures per pal·liar l’encariment dels lloguers. Segons les dades, s’han apujat un 27% des de fa just un any. Un efecte col·lateral és el perjudici per al comerç, vist que les últimes notícies també assenyalen la dificultat que troben molts empresaris per pagar els lloguers dels locals.

Com ja hem explicat, i així ho recull el programa socialdemòcrata, entre altres coses cal fixar un índex de preus de referència per aplicar polítiques tributàries que incentivin la regulació dels preus. Després de les manifestacions del desembre passat, semblava que així ho havien entès i acceptat el Govern i la majoria parlamentària, que veien amb bons ulls la proposta (llavors sí), però finalment no l’han desenvolupat. Ara troben que això seria l’últim recurs i prefereixen continuar renovant les pròrrogues dels contractes i aplicar la cessió obligatòria de pisos buits (eufemisme d’expropiació). És una manera d’intervenir el mercat que no resol res ni acontenta ningú. Mentrestant, reformen o construeixen una quantitat insuficient d’habitacles que no queda clar si compliran unes condicions dignes d’habitabilitat. Potser no arribaran ni a satisfer les necessitats d’habitatge social.

També hi ha debat sobre si cal apujar els salaris perquè siguin competitius o almenys suficients per continuar vivint a Andorra. Fa temps que proposem que el salari mínim sigui el 60% del mitjà, com recomana el Consell d’Europa, i en això no trobem una negativa ferma, sinó promeses incomplertes. Es responsabilitza empresaris i treballadors de no posar-se d’acord al Consell Econòmic i Social, un ens que sembla més pensat per cobrir l’expedient que per promoure un diàleg social efectiu o una política real de negociació col·lectiva.

En un país de la dimensió d’Andorra, les propostes socials per tornar a estendre un bon nivell de benestar haurien de funcionar. Amb més voluntat política i menys improvisació segur que aconseguiríem millorar la situació de la classe mitjana i treballadora.

tracking