Kasia, Pauline i les Andona

Fa un temps, la parella d’un amic ens va dir que ella no s’apuntava a les sortides en bici perquè pensava que no tindria nivell suficient. No crec que el meu amic li hagués posat aquella idea al cap, però ella realment ho deia convençuda. La meva dona li va dir que què s’empatollava, que havia de venir si li venia de gust i que es deixés de romanços amb els nivells. Li va fer cas i en poc temps va demostrar que tenia unes aptituds increïbles. Aviat no vam poder seguir-la. No és l’única que en els últims anys s’ha tret de sobre no sé quina llosa que la frenava a l’hora de fer determinats esports. La bicicleta és femení, però el ciclisme és masculí? Pot ser que hi hagi algú que pensi així, encara? Per les nostres carreteres fa temps que roden les Andona, un club de ciclisme femení que ha animat moltes dones a no tenir por de sortir en bici. A banda d’un club social (on també accepten homes) també són un equip de competició dirigit per l’exciclista Xary Rodríguez: elles també saben competir. Pels nostres colls també pedalen algunes ciclistes professionals de primer nivell mundial. Per exemple la resident Pauline Ferrand-Prévot, que acaba de proclamar-se campiona olímpica de BTT. O l’excepcional i també resident Kasia Niewiadoma, polonesa campiona del món de gravel i que fa una setmana ha guanyat el Tour de França femení. Hem pogut veure la victòria de la flamant mallot groc en una última etapa d’infart gràcies a la cobertura de la televisió. Crec que és el primer cop que es retransmetia en directe, en igualtat de condicions que el tour masculí. Però jo no he sabut veure a la premsa local que les esmentessin, i sí, en canvi, és freqüent que repassin els ciclistes professionals residents al país que participen en les grans voltes. Potser encara hi ha feina a fer. Per això espero que Kasia, Pauline i totes les Andones tinguin molts èxits perquè competint com ho fan són font d’inspiració per a altres dones i nenes amateurs i demostren que l’esport femení és tan intens i emocionant com el masculí. A més, a cada pedalada van deixant enrere actituds i maneres de fer que l’únic futur que tenen és quedar-se a la cuneta de la vergonya. Estic segur que els mitjans i els periodistes esportius faran un esprint per posar-se al dia.