Escriure a mà

En un món on la tecnologia s’ha tornat essencial en la vida diària, hem oblidat el valor de l’escriptura a mà. L’escriptura a mà és capaç de connectar el nostre cos amb la nostra ment, potenciant les nostres capacitats cognitives, alhora que millorem la nostra capacitat de comprensió. L’acció d’escriure a mà alenteix la molt estimulada realitat, i ens ofereix aquell temps necessari per poder entendre tot allò que ens rodeja. En trobem en una societat accelerada, i tenim pressa per tot, i l’escriptura a mà requereix temps i dedicació, i alhora concentració. I amb aquesta pressa exigim immediatesa i constants incentius, convertint-nos en persones poc pacients, ho volem tot al moment i tolerem molt poc el retard en la gratificació. Aquestes presses ens empobreixen, amb la conseqüència que les noves generacions cada cop saben menys escriure, llegir i pensar perquè ho volen tot ràpid i fet. Les persones que encara tendeixen a escriure es troben en rebel·lió i dissidència amb l’entorn social, però mantenir-se així els pot fer més lliures i independents. Escriure a poc a poc ens fa estar més atents. Alguns estudis insisteixen a destacar que l’escriptura a mà afavoreix l’aprenentatge i la memòria, aconseguint que es puguin mantenir idees al cervell. Segons la neurociència, és impossible reemplaçar els beneficis de l’escriptura manuscrita per les seves versions tecnològiques. Un estudi realitzat a la Universitat de Tòquio i publicat al Frontier in Behavioral Neuroscience ens diu que les persones que utilitzen paper prenen notes un 25% més ràpid que les que usen dispositius digitals. Van concloure que això és perquè escriure amb llapis i paper ajuda a resumir i a estructurar la informació amb les seves pròpies paraules, per la qual cosa s’obté un aprenentatge més profund. El nostre desenvolupament evolutiu va lligat al llenguatge i a l’escriptura. La mobilitat de la mà i la capacitat del llenguatge van junts, per tant, cal fomentar l’escriptura a mà. El neurocientífic Stanislas Dehaene parla del reciclatge neuronal que es genera amb la lectura i l’escriptura a mà, fins i tot per poder reduir el deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat.