Model esgotat
El partit guanyador d’unes eleccions, si aconsegueix governar i exercir la majoria parlamentària, sempre té avantatge a les eleccions següents. Això és així encara que faci un mal mandat, perquè exerceix el poder i disposa de més mitjans econòmics i mediàtics que els altres. A Andorra, a més a més, perquè el sistema electoral afavoreix qui queda primer o guanya a les parròquies menys poblades atorgant-li una representació desproporcionada.
Però en el cas de Demòcrates per Andorra la lògica electoral ha arribat a la seva fi, perquè és una opció esgotada. No perquè ho diguem des de l’oposició, o perquè les enquestes no els siguin favorables, sinó perquè ha arribat al punt que ho reconeixen els seus propis membres. Fa uns mesos ho apuntava Jordi Cinca en una entrevista al programa Avui serà un bon dia de Ràdio Nacional. El projecte de DA ha durat catorze anys en què ha sabut mantenir l’èxit, però ara ja no estem en el paradigma de societat amb què va començar. Jo hi afegiria que ens trobem en una situació de crispació per culpa d’una gestió deficient i decebedora.
Tot va començar amb promeses de creixement i prosperitat que vindrien amb l’obertura econòmica i ha derivat cap a una situació d’emergència social provocada per l’especulació i la manca de diversificació. Amb el model de centre reformista de DA, s’han enriquit els de sempre i s’ha empobrit el país. Les dades de creixement econòmic, si no van acompanyades d’un model de desenvolupament social, territorial i ambiental coherent, no eviten un panorama desolador. Una Andorra irreconeixible on moltes persones no poden mantenir l’estabilitat. En un intent desesperat, DA planteja propostes del programa socialdemòcrata que sempre havia menystingut i que enfurismen els seus votants, com regular l’habitatge, el turisme o la inversió estrangera.
El suggeriment d’eleccions anticipades de la ministra Marsol i els rumors sobre possibles successors de candidats a cap de Govern poden respondre a una maniobra de distracció o a lluites internes, però no resolen la necessitat de millores. El canvi és inevitable i arribarà tard o d’hora.