0 ‘followers’
La detenció del responsable de Telegram l’altre dia a França ens diu moltes coses de Telegram, de França i dels qui ens ho mirem tot plegat des de casa nostra. Anem a pams.
El primer element que em sembla destacable és la constatació de com d’avançat està el programa de l’antipolítica. No dic pas que em sorprengui o que m’agafi de nou: la política institucional com a via per millorar la nostra vida en societat fa ara ja molt de temps que està erosionada i els atacs li venen de molts fronts alhora, molts d’ells, interns. El que m’ha frapat d’aquest cas ha estat no trobar cap reacció inicial que es posés del costat de l’Estat. Que els antisistema no li donin mai a un Estat el benefici del dubte forma part del joc. Que entre l’Estat i algú clarament més feble o aparentment innocent, el gruix de la població prengui partit pel xaiet tampoc no ens hauria de sorprendre. Però que entre l’Estat i algú que vesteix, parla i es comporta com el dolent de la pel·lícula ningú no es posi d’entrada del costat de l’Estat ja no és tan normal i ens diu molt de la confiança dels ciutadans en les institucions. I ens hauria d’alertar de la tensió insostenible que comportarà un sistema on l’actor que té el monopoli de la violència és el mateix actor a qui no li queda ni un bri de legitimitat…
Un altre punt interessant rau en el fet que explica aquesta simpatia pro Telegram. I crec que hi ha com a mínim tres elements a tenir en compte. El primer és la gratuïtat: ens encanta que ens donin coses gratis i ens indigna que ens les treguin. El segon és l’addicció: com la màfia, com els gàngsters, com les bandes criminals, els gegants d’internet ens han fet tan addictes a coses com les xarxes socials que saben que estarem disposats a molt per defensar els nostres camells digitals. I la tercera és la tergiversació absoluta dels conceptes de llibertat i, especialment, de llibertat d’expressió. Estem a no res de justificar la pornografia infantil des de la llibertat d’expressió (calla, que ja ho hem fet) o d’apel·lar a la llibertat dels explotadors per defensar l’explotació de persones.
I un tercer punt d’interès és preguntar-se quin grau de conveniència té per a Macron una detenció així en un moment en què ell té retinguda la democràcia al seu país. Més munició per a l’antipolítica.