Les verges trobades
El 8 de setembre se celebra aquesta diada. En el calendari catòlic es correspon amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. Sobretot, se celebra en aquells llocs on trobem un santuari o ermita dedicada a una d’elles. Al principat, és el cas –per exemple– de la Mare de Déu de Montserrat, la de Queralt (a Berga), la de la Roca, la de Núria (al Ripollès), la del Vinyet (a Sitges) o la Cinta (a Tortosa), entre d’altres. També hi ha llocs on aquest mateix dia celebren la festa major. Com Olot amb la Mare de Déu del Tura. Montblanc amb la Mare de Déu de la Serra i Solsona amb la Mare de Déu del Claustre. A Andorra, es festeja la Mare de Déu de Meritxell, patrona oficial des del 1873, i és també la Festa Nacional.
En molts pobles tenen lloc romiatges, processons i aplecs, als mateixos santuaris o ermites on fou trobada una imatge de la Verge fa molts anys. S’havien amagat per protegir-les de la invasió musulmana, després de gairebé 800 anys de presència a territori espanyol. Normalment, a entorns naturals i per part de pastors o camperols, gràcies sobretot a comportaments erràtics d’alguna bestiola que n’indicava la ubicació: la sorra d’un rierol, un avenc o cova, la copa d’un arbre o l’escletxa amagada d’un rocam discret. La majoria d’icones són dels segles XII i XIII. Generalment, es tracta d’escultures talladega en fusta policromada, d’estil hieràtic, típicament romànic. A Catalunya, es calcula que n’hi ha gairebé unes 275 imatges catalogades d’aquest tipus. Voldria no deixar-me’n cap ni una. Llistar-les totes no és tasca fàcil. A banda de les ja citades, tenim Núria, Vallivana, Alba, Camí, Gardeny, Turó, Cinta, Lord, Queralt, Montgrony, Arenes, La Roca, Puigcerver, Urgell, Sió, Pi, Arola... Ja he inclòs la mateixa Moreneta dins d’aquest grup. Fou localitzada per uns pastorets, l’any 880. Fins que 1.001 anys més tard (1881), en ser proclamada patrona del principat, se situà a la data del 27 d’abril. De pas, val a dir que fou la 1a a ser coronada canònicament en tota la península. Aquesta devoció, segons sembla, té orígens prehistòrics envers la figura femenina i el mateix culte a la fertilitat.